"Bruce Nauman. Estades, cossos, paraules" al Museu Picasso Màlaga

El Museu Picasso Màlaga presenta, després de 25 anys, la seva primera gran mostra a l'Estat de Bruce Nauman, que es podà visitar fins l'1 de setembre. Bruce Nauman. Estades, cossos, paraules, mostra les innovadores aportacions d'aquest artista les quals giren entorn de la seva forma d'entendre l'art més com una activitat o un procés que com una producció d'objectes. 

Bruce Nauman. Estades, cossos, paraules uneix gairebé un centenar d'obres que donen compte de la pluralitat significant amb què treballa aquest artista nord-americà, des d'instal·lacions arquitectòniques, escultures, instal·lacions, neons, vídeos, fins dibuixos i serigrafies, fotografies, entre d'altres. Bruce Nauman (Fort Wayne, Indiana, 1941) ha passat més de cinquanta anys inventant formes per transmetre tant els riscos morals com l'emoció d'estar viu. Utilitzant una gran varietat de materials i mètodes de treball, revela com les experiències mutables del temps, l'espai, el moviment i el llenguatge suposen una base inestable per comprendre el nostre lloc al món. Per Nauman, fer i mirar art implica "fer coses que no vols fer especialment, posar-te en situacions desconegudes, seguir resistències per descobrir per què et resisteixes". El seu treball obliga l'espectador a renunciar a la seguretat del que familiar, mantenint-alerta, sempre vigilant i recelando davant la possibilitat de ser seduït per respostes fàcils.

La investigació és fonamental per a Bruce Nauman i està present com a part del procés creatiu, sent per tant una evidència en obres concretes. En el seu treball s'adverteixen influències de la música contemporània (John Cage), la dansa moderna (Merce Cunningham) i la literatura nova (Samuel Beckett). La Gestalt és la primera gran influència destacada sobre el treball de Nauman, que es deriva del seu interès per la fenomenologia i el conductisme i que aplica a la seva indagació de la conducta humana enfrontada a situacions desagradables o angoixants. Altres influències patents en el treball d'aquest artista es troben al filòsof Ludwig Wittgenstein, per la crítica a la validesa del llenguatge, el seu significat i la seva representació en obres com Violins / Violència (Violins / Violence, 1983); o l'escriptor Elías Canetti, pel seu estudi sobre la conducta de les masses en Pressió corporal (Body Pressure, 1974); i també de l'escriptor Samuel Beckett, per la seva desesperançador destí de l'home, en el seu treball Maqueta per habitació amb la meva ànima fora, habitació a la qual li és igual (Model for Room with My Soul Left Out, Room That Does Not Care, 1984) . L'art de Nauman sempre ha desafiat la categorització. Aquarel·les, rètols lluminosos de neó, instal·lacions de so, passadissos de vídeo: alterna constantment entre aquestes i altres possibilitats, sense conformar mai amb un estil de signatura. Però sota d'aquesta gran varietat, els temes crucials persisteixen, i la desaparició un d'aquests impulsos recurrents en els seus cinquanta anys de carrera.