El Centre Cultural Galileo acull el projecte OFFLAND. Un lloc ideal, almenys, a càrrec de Sema D'Acosta i que presenta el treball de Yorgos Yatromanolakis, Eirini Vourloumis, Alessia Rollo, Pablo Lerma, Suzanne Mooney, Emilio Pemjean, María Moldes i Myrto Papadopoulos.
Els llocs aliens sempre ens han resultat atractius i suggerents. Allò que no està proper ni és familiar, adquireix una mena de pàtina exòtica, d'oportunitat incipient. Per a l'ésser humà és fonamental trobar un lloc, encara que sigui imaginari, on la realitat s'adapti a les seves expectatives, on pugui evadir-se i trobar un refugi que li permeti descobrir-se a si mateix a través del que anhela. Aquest tipus de paisatge personal vinculat a l'inabastable, determina la nostra relació amb l'entorn, que acaba sent una barreja de diferents situacions, una mena de conciliació necessària entre els atzars que delimiten les nostres circumstàncies vitals i els que van poder ser. De manera inevitable, hem d'assumir que tota il·lusió comporta implícit un desengany. El més complicat de narrar un territori en imatges és saber allunyar-se'n, entendre la seva atmosfera per construir un relat estimulant i al mateix temps fidedigne. Aquesta història visual vinculada a una conjuntura de felicitat, esperança o desig s'ha d'establir des de la suggestió per tal que l'espectador se senti identificat amb les emocions que es pretenen despertar. L'Arcàdia somiada és un cúmul de petites ambicions comunes, de significats evocadors que ens possibiliten escapar de la rutina, independentment de si al final aquestes aspiracions resulten figurades o reals. Cada lloc té la seva pròpia memòria, per insignificant que sigui. Les variacions més abruptes estan lligades a la intromissió de l'home, que marca el sòl que holla amb signes inequívocs de la seva presència.