Imatges inèdites de la Guerra Civil d’Alec Wainman al Museu d’Història de Catalunya

Del 21 de juny al 3 de novembre de 2019, el vestíbul del Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila 3, Barcelona) acull una exposició sobre les fotografies inèdites d'Alec Wainman sobre la Guerra Civil. L’any 2019 commemorem el 80 aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola, un conflicte de conseqüències immenses que va depassar les nostres fronteres. La resistència del poble davant els militars alçats contra el govern legítim de la República espanyola va esperonar a milers de persones que, voluntàriament i vingudes d’arreu del món, van arribar a Espanya per defensar la llibertat i la democràcia i lluitar contra el feixisme, un monstre que s’estenia per tot Europa.

Aquest és el cas d’Alec Wainman (1913-1989), un jove nascut a Anglaterra, ple d’ideals, pacifista, quàquer i apolític. S’apuntà com a voluntari de la Unitat Mèdica Britànica (BMU) i arribà a Espanya el 31 d’agost de 1936 per donar suport al poble que per a ell simbolitzava l’esperança per al món. Va venir amb la seva fidel companya, una càmera Leica, amb què va fotografiar les persones i els espais que va anar torbant al llarg de dos anys que marcarien la seva vida per sempre.

Les seves imatges, de gran valor humà, han esdevingut un document històric que ens mostra els rostres, les històries i el dia a dia de la Guerra Civil des d’una visió particular, centrada en les persones i la quotidianitat de la rereguarda. Barcelona és un dels espais que protagonitzen una bona sèrie de les seves imatges. Epicentre revolucionari, en aquells anys la ciutat comtal gaudia d’un aire de pel·lícula que Wainman va saber retratar. Hi confluïen tots els matisos de l’esquerra republicana, hi arribaven voluntaris d’arreu del món, els cartells i la propaganda d’artistes de prestigi com Renau, Bofarull o Monleón cobrien els carrers... També capta l’estrès quotidià, les conseqüències de la guerra (ferits, refugiats, precarietat...) i la tristor de la vida en un país trencat per la guerra. Però Alec Wainman va ser capaç d’abstreure’s i també va fotografiar la bellesa del poble de Catalunya, els paisatges, el patrimoni industrial i l’art.

Dels voluntaris, uns cinc mil entre metges, infermeres, conductors d’ambulància i auxiliars. Van venir de tot el món per donar assistència sanitària a la República i, tot i treballar en unes condicions molt difícils (carreteres precàries, manca de llum, instal·lacions improvisades, manca de medicaments bàsics…), van esdevenir herois desconeguts. Durant la Guerra Civil es va fer història en la cirurgia de traumatologia, les transfusions de sang i l’organització de l’activitat quirúrgica. Una bona sèrie d’imatges també retraten aquest col·lectiu.

 més dels 1.650 negatius del període de la Guerra Civil espanyola, la col·lecció d’Alec Wainman està formada per 3.000 diapositives a color de viatges i altres moments de la seva trajectòria vital i uns 25 enregistraments d’àudio de llengües autòctones i minoritàries, alguns d’ells de gran valor cultural. En conjunt, per tant, la col·lecció reflecteix la seva condició d’humanista.

La història de l’arxiu fotogràfic d’Alec Wainman ens recorda el periple viscut per altres col·leccions de gran valor com les de Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour i Agustí Centelles. L’autor li havia confiat a un editor per publicar la col·lecció fotogràfica, la correspondència de guerra i el dietari. Però el projecte no es va poder dur a terme i l’arxiu es va perdre. Wainman va morir l’any 1989 sense tronar a veure la seva col·lecció i no va ser fins l’any 2013 que el seu fill va trobar-la per atzar. Els negatius havien restat guardats dins d’un maleta de pell durant quaranta anys. Des d’aleshores, John Alexander Wainman (conegut amb el pseudònim de Serge Alternês) està documentant la col·lecció i fent-ne difusió per acomplir el pacte amb la memòria que l’unia amb el seu pare.