"Renau, cineasta",una retrospectiva cinematogràfica al Museu Reina Sofia

El Museu Reina Sofia presenta, fins al 28 de juny, sota el títol de Renau, cineasta una retrospectiva de les peces cinematogràfiques de Josep Renau (València, 1907-Berlín Est, RDA, 1982. Poques personalitats han estat tan rellevants per a les avantguardes històriques i la cultura espanyola del segle XX com aquest artista. No obstant això, la seva producció cinematogràfica, central en els anys de l'exili, ha romàs en l'oblit, motiu pel qual aquesta iniciativa suposa el primer reconeixement i la recuperació històrica d'aquesta important part del seu llegat. El cicle aborda els curtmetratges realitzats en la seva primera etapa a Mèxic per al productor Manuel Barbachano Ponce. Renau, que va experimentar en aquestes pel·lícules amb la imatge en moviment, va encunyar llavors el concepte de "film gràfic" per descriure la seva aproximació a un tipus de cinema d'animació amb el qual donava vida a les seves il·lustracions polítiques. També s'inclouen els treballs que va crear per a la indústria audiovisual d'Alemanya de l'Est, on es va traslladar el 1958, com les primerenques Zeitgezeichnet (1958), comentaris caricaturescos sobre temes del present polític, que transformen el gènere del noticiari, i el seu "film gràfic "inconclús Petrograd 1917 (Lenin Poem). El cicle es tanca amb el documental Josep Renau. L'art en perill (Eva Vizcarra i Rafael Casañ, 2018), l'aproximació audiovisual més completa fins al moment al voltant de la seva figura. La producció cinematogràfica de Josep Renau ha aparegut sempre com una curiosa nota al peu en els estudis que se li han dedicat. Per això, i perquè no va acabar algunes obres i altres van desaparèixer, en l'actualitat segueix sent difícil establir una filmografia raonada d'aquest autor. Però les poques pel·lícules seves que ens han arribat constitueixen, igual que la seva obra gràfica, un gresol de les seves preocupacions polítiques, ètiques i estètiques, al qual convé parar atenció. Des de la perspectiva actual, aquests films es revelen coherents amb el seu pensament artístic i polític: d'una banda, entronquen amb l'imaginari revolucionari de mitjan segle i funcionen com a denúncia social i contrapès estètic; de l'altra, l'ús d'un mitjà de comunicació de masses, com el cinema dibuixat, va facilitar la difusió dels ideals polítics, alhora que s'allunyava de la idea d'obra única, adquirida i col·leccionada, que Renau va rebutjar sempre.