Madrid: Tom Carr exposa a la Galeria Astarté

La Galeria Astarté del carrer Esquinza, 8 de Madrid presenta del 10 de febrer al 23 de març del 2011 la mostra Barely there. Doctor en escultura per la Facultat de Belles arts de Barcelona, Tom Carr (Tarragona, 1956) s'incorpora a l'escena artística ja des de començaments dels anys 80 amb instal·lacions en les quals desenvolupa una producció escultòrica obstinada a extreure tot el superflu per aconseguir una simplicitat formal d'indiscutible bellesa i força vital.  La seva obra escultòrica utilitza sovint fusta pintada com a material, encara que els veritables protagonistes de les seves peces solen ser la llum i el moviment, generadors d'espai i temps. Tota  l'obra d'aquest artista sembla expandir-se formal i conceptualment cap a l'exterior a través de trets arquitectònics i geometries elementals generadores d'energia i simbolisme com són l'espiral, el cercle, l'hèlix o la piràmide.  La seva producció artística consta tant de peces per a espais interiors com d'escultures monumentals i intervencions públiques. Dins d'aquestes últimes, a Carr li interessa especialment proporcionar una experiència artística no buscada per l'espectador, inesperada. I en la seva obstinació per generar vivències a més de sensacions ens submergeix, més enllà de la contemplació, en un temps d'acció que ve dau per les seves escultures en moviment o les seves projeccions lumíniques sobre façanes d'edificis. Exemple d'això són sense anar més lluny les projeccions que va realitzar en 2008 sobre els murs del Musée d´art moderne de Céret i que va titular Cripsis. Serà abans de res en projectes de petites dimensions, com Del jardí imperfecte (2007), quan ens transporti fins a llocs on el simbòlic, el natural i l'orgànic són capaços de conjuminar equilibri, fragilitat i ingravidez. La frescor del seu llenguatge està carregat de referències artístiques pertanyents a l'avantguarda europea, de manera que la importància que concedeix a les ombres i les seves peces mòbils, ens recorda inevitablement a Calder així com les composicions ens remeten a certes obres de Tatlin. Pel que fa al seu inconfusible poètica, l'impuls evocador que irradia de l'esencialidad d'aquestes formes li aproxima a l'espiritualitat de Kandinsky o Malévich. Les obres del conjunt barely there que s'exposen en la Galeria Astarté fins al 23 de març, també tenen a veure amb la precarietat de l'existir: elements verticals i horitzontals,  i les seves fràgils unions. Algunes obres tenen moviment i els seus components s'ancoren en punts mínims, presentant una ambigua estabilitat. En unes altres, com les de la sèrie sky, el volum és el buit. Forma, color i estructures s'articulen en un incessant joc d'oposats.