AES+F, grup artístic moscovita, ha tractat la crisi migratòria a la galeria Senda

AES+F, grup artístic moscovita format per Tatiana Arzamasova, Lev Evzovich, Evgeny Svyatsky i Vladimir Fridkes, ha tornat a la galeria Senda de l’1 de febrer al 23 de març amb un projecte que busca obrir debat sobre una de les crisis més grans que ens afecten a tots com a societat: la crisi migratòria. Format per nou escenes de rescat d’immigrants en porcellana immerses en una videoprojecció, Mare Mediterraneum es presenta com una potent metàfora alhora que busca desvelar les hipocresies i contradiccions d’una Europa que ha de decidir entre esdevenir lloc d’acollida o frontera mortal. Un mar. Dos costats El Mar Mediterrani és i ha estat enclau estratègic entre Orient i Occident, lloc de trobada entre el Cristianisme i l’Islam i escenari d’intercanvis comercials entre Europa i Àfrica, però també ha estat terra de diàspores i epicentre de grans conflictes socials, polític i religiosos. Les seves platges reben anualment centenars de milions de turistes alhora que les guerres i la fam obliguen a milers de persones a endinsar-se en les mateixes aigües a la recerca d’una vida millor. Les nou escenes exposades –que després de ser presentades en primícia al Teatre Massimo de Palerm durant la Manifesta 12 a Sicília entre els mesos de juny i setembre de 2018 arriben per primer cop a una galeria comercial– volen “convertir la crueltat i les agressions en amor”, en paraules del comissari David Elliot. Per al grup AES+F, l’arribada de refugiats imposa als ciutadans europeus un dilema moral complex que polaritza l’opinió pública. Per un costat, ha anat de la mà de l’augment de la xenofòbia i l’auge dels partits d’ultradreta. Per l’altre, ha donat lloc a manifestacions d’empatia i solidaritat com la Manifestació Volem acollir. Tècniques tradicionals i tecnologia pionera En molts del seus treballs, AES+F han explorat tecnologies pioneres. En aquesta ocasió, una instal·lació multimèdia presenta un mar en diversos estats, de la calma a la tempesta. També el procés de producció ha comptat amb l’aplicació de tecnologia pionera. Si bé el primer pas ha consistit en dibuixar esbossos a mà, els models s’han desenvolupat digitalment i posteriorment s’han reproduit mitjançant impressores 3D, d’on s’ha extret els motlles que més tard han servit per a realitzar les escultures en porcellana, policromades a mà. Amb una estética burgesa i glamurosa i unes composicions que recorden a l’imaginari religiós barroc, aquestes porcellanes d’estil neo-rococó han estat realitzades en col·laboració amb un taller de la regió italiana de Capodimonte seguint la tradició europea del segle XVIII. El resultat són obres no exemptes d’humor negre on la posada en escena aparentment amable contrasta amb la duresa d’allò que representen. “Tot s’escull per algun motiu, res és accidental”- expliquen AES+F. La porcellana pren aquí tot un simbolisme lligat a la seva pròpia fragilitat del material. Perqué, la comoditat i benestar són també fallibles i delicats. A la imatge, obres del grup AES+F.