El Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera és un centre d’interpretació per recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, que té com a objectiu primordial la preservació de la memòria de l’exili republicà i la conservació del seu valuós patrimoni per fer-ne divulgació i difusió. Fundat el febrer del 2008, onze anys després, a més de la seva exposició permanent, aplega exposicions relacionades amb el vuitantè aniversari de la retirada que es va produir, bàsicament, entre el 26 de gener i el 10 de febrer del 1939 i que va significar la sortida per la frontera de més de 475.000 persones.
Exilis provocats per la Guerra Civil. L’objectiu del Mume, en paraules del seu director, l’historiador Jordi Font, és recordar aquells exilis provocats per la Guerra Civil a Espanya i Catalunya, “indissolublement lligada amb l’Europa de l’ascens dels totalitarismes i que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial”. De fet, moltes de les persones que es van exiliar aquells mesos de gener i febrer de fa vuitanta anys van continuar la seva lluita per la llibertat als diversos fronts de la guerra de l’Europa ocupada pel nazisme i molts milers van acabar als camps de concentració i extermini. Totes les activitats del museu, amb una exposició permanent i dues de temporals, però també la presentació de llibres, conferències, col·loquis i activitats més lúdiques, estan sempre relacionades amb el tema de la memòria i la història de l’exili republicà, però també del franquisme i del que va succeir durant el segle XX en general. De fet, els desplaçaments forçosos de població que es van produir, van ser l’avantsala dels que hi va haver al llarg del segle passat i, dissortadament, tenen molta relació amb les migracions forçades presents avui dia.
Visites guiades. El Mume, al marge de fer visites guiades per les exposicions, ofereix també itineraris i rutes de l’exili vinculats als espais de memòria de l’exili republicà: a la Jonquera, però també a Agullana, la Vajol i Portbou, i transfrontereres, amb destinacions a Elna i la seva Maternitat, Argelers i els camps de refugiats o Cotlliure, on va morir el poeta exiliat Antonio Machado. “Tot està pensant per reivindicar la memòria de l’exili republicà, però també de tot allò vinculat a la frontera en els anys de la Guerra Civil i la segona Guerra Mundial”, explica Jordi Font, que recorda també que una feina important del Mume, que està gestionat per un consorci adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat i format també per l’Ajuntament de la Jonquera, la Universitat de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, és la col·laboració amb la càtedra Walter Benjamin Memòria i Exili de la UdG, de la qual són patró principal.
150.000 persones en onze anys. Pel Mume en aquests onze anys han passat més de 150.000 persones. Ara mateix, i fins a l’1 de setembre, i en commemoració del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil a Catalunya i la retirada de l’Exèrcit Popular de la República cap a França, el Mume pot fixar l’atenció en el drama humà de l’exili republicà. L’arribada de gairebé mig milió de persones concentrades en menys de dues setmanes va provocar una catàstrofe humanitària sense precedents a l’Europa occidental i va marcar la història del segle passat. L’exposició A nation in retreat. La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals, amb l’historiador de Perpinyà Eric Forcada, especialista en temes de representació visual de la retirada i els camps de concentració com a comissari, es va inaugurar el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. L’exposició ressegueix dia a dia, del 26 de gener al 10 de febrer, la cobertura que van fer les agències fotogràfiques internacionals de la reculada, com s’anomena a l’Empordà la retirada. Agències franceses com ara France Presse, Safara i Fulgur, i les americanes Wide World Photo, Keystone, Associated Press Thoto o ACME van enviar els grans fotògrafs de guerra per captar aquest moment històric. Hi destaquen noms com ara els de Robert Capa i David Seymour Chim, però també fotògrafs de l’àrea del Rosselló, com per exemple Auguste Chauvin. En 80 fotografies es mostra la fugida de persones cap al nord i es narra gràficament l’arribada de la gent a la frontera, no només a la Jonquera i el Pertús, sinó també al coll d’Ares, Portbou i Puigcerdà. “No són imatges del front”, explica Jordi Font. “No hi havia front, que s’havia trencat el Nadal del 1938. Els franquistes van aplicar estratègies de guerra llampec dissenyades per l’exèrcit alemany, i per tant els refugiats i la població civil quedaven al mig de la guerra.” Això va obligar els fotoperiodistes a narrar visualment les vivències de la població civil i els exiliats. “Es pot dir que la fotografia humanitària va néixer a la frontera catalana aquell hivern del 1939”, diu Font. En aquell moment el fotoreportatge agafa la importància que després es desplegarà en la Segona Guerra Mundial.
Reconstrucció, d’Ester Baulida. Al mateix temps, al Mume es pot veure fins al 9 de juny la instal·lació artística Reconstrucció, de l’artista gironina Ester Baulida. Des de l’elegància i la subtilitat, l’artista construeix un espai físic i mental en què reflexiona i manté un diàleg polièdric en una apel·lació a l’acceptació de l’altre, el qui pensa diferent, i és un cant a la tolerància i la curació de ferides i traumes individuals i col·lectius. Una invitació a refer allò trencat que perdura en la memòria. Resiliència, reconciliació i record constitueixen els eixos d’aquesta proposta, que s’inclou en la secció Art i Memòria del Mume. També, des del juny, Mim Juncà presentarà Notes sobre coses que passen, una obra gràfica amb dibuixos a una sola tinta, que té el caràcter de diari personal que utilitza material exterior per generar quelcom íntim. Són imatges que pretenen informar del que és el món i el seu estat, organitzades com una acumulació de dades, un excés d’informació, un desordre visual que, dibuixat, pren una segona vida tan amagada com intensa.
A la imatge, Cervera de la Marenda durant la retirada republicana. Els futurs exiliats vigilats per un militar. Foto: Col·lecció Xavier Andreu.