El Museu Thyssen-Bornemisza i la Fundació Caja Madrid de Madrid ha inaugurat, avui 8 de març del 2011, l'exposició
Heroïnes, que es podrà visitar fins el 5 de juny. La història de l'art occidental abunda en imatges de dones seductores, complaents, submises, vençudes, esclavitzades. Però l'objecte de la nostra exposició són les figures de dones fortes: actives, independents, desafiadors, inspirades, creadores, dominadores, triomfants. O bé, per utilitzar una paraula clau de l'agenda feminista en les últimes dècades: aquesta exposició s'interessa per aquelles imatges que poden ser fonts de "apoderament" (empowerment) per a les pròpies dones. Els inventaris de heroïnes tenen una llarga història, des dels primers catàlegs de dones cèlebres de Hesíode i Homer, on elles només figuraven com accessori dels homes: a títol de mares i filles, esposes o amants dels herois. El primer compendi de dones il.lustres pels seus propis mèrits va ser el
De claris mulieribus de Boccaccio, que seguia l'empremta del
De viris illustribus de Petrarca. Inspirada pel text de Boccaccio, però decidida al mateix temps a corregir el seu punt de vista, Christine de Pizan, va escriure el 1405 la primera defensa de les dones escrita per una dona:
Li Livre de la cité des dames. Si es permet l'anacronisme, Christine de Pizan va ser la primera feminista perquè atribuir el desavantatge de la dona, no a la natura, sinó a la costum. El seu text va inaugurar una llarga
Querelli des Femmes que ha durat set segles i encara continua oberta. L'exposició és una mena de "ciutat de les dones" centrada especialment en el cicle de la modernitat, des del segle XIX fins a l'actualitat. Seguint un ordre, no cronològic, sinó temàtic, explora els escenaris i les vocacions de les heroïnes: la iconografia de la soledat, el treball, l'embriaguesa, l'esport, la guerra, la màgia, la religió, la lectura i la pintura. En cada capítol de l'exposició es juxtaposen obres de diferents èpoques, llenguatges i mitjans artístics per provocar una reflexió sobre el que canvia i el que roman a través d'aquestes diferències. I en cada capítol, una o diverses veus de dones artistes, sobretot contemporànies, responen a les imatges creades pels seus col.legues homes. A la primera part de l'exposició, al Museu Thyssen-Bornemisza, domina el poder físic de les heroïnes, la segona part, a les sales de la Fundació Caja Madrid, explora els poders espirituals.