Barcelona: Fons d´Art & Language de Philippe Méaille al MACBA

Què és obra d’art i què és comentari? Què és per a llegir i què és per a mirar? Art & Languaje suposa tot un repte per a l’afany classificador de tot museu. El col·leccionista francès Philippe Méaille ha dipositat per cinc anys al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) un conjunt extraordinari de 800 peces (obres, manuscrits, revistes i llibres) atresorades al llarg de quinze anys al Château de la Bainerie (a la regió francesa del Loira) amb la complicitat de Michael Baldwin i Mel Ramsden, membres de la pràctica col·laborativa que es va iniciar el 1968 a Coventry (Anglaterra). Aquesta incorporació converteix el MACBA en el dipositari internacional més important de l’obra produïda per aquests artistes, que van tenir un paper clau en el desenvolupament de l’art conceptual en posar en qüestió la modernitat artística a través del llenguatge i les pràctiques conversacionals. Atesa la diversitat dels materials i la dimensió del fons, el Dipòsit Méaille no sols és clau per a entendre la gènesi de l’art conceptual a Europa i als Estats Units, sinó que el fons documental associat permet als investigadors trencar amb una visió canònica de l’art contemporani. Bona part d’aquestes peces es podran veure al MACBA el 2014, amb motiu d’una gran exposició comissariada per Carles Guerra (l’última que es va dedicar a  aquest grup a Espanya va ser el 1999, a la Fundació Tàpies). Així mateix, el Centre de Documentació i Estudis del MACBA posarà a disposició dels investigadors el fons documental un cop classificats els diferents ítems. És un procés ardu atesa la característica d’Art & Language de privilegiar com a obra, per sobre de l’objecte, els comentaris escrits que la fan possible, una constant al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria. En conjunt tota la seva obra està vinculada a la reflexió sobre la responsabilitat de l’artista, el lloc del museu i la tradició de la pintura, la competència de l’espectador, les vicissituds dels significats, els cànons estètics, la lògica de la producció i la recepció de l’art, l’autenticitat i la dialèctica entre ocultació i visibilitat.