El context del MAC

El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un autèntic espectacle per a la mirada del visitant, un museu joier de relíquies que dona sentit a la història i al pas del temps, a més de fer un recorregut pels diferents protagonistes que s’han anat succeint amb el transcurs dels segles. El director del MAC, Jusèp Boya, sap que dirigeix un museu nacional, amb un potencial increïble, però també que es tracta d’un museu singular, ja que la composició del mateix museu és d’una magnitud brutal, amb cinc seus: Barcelona, Sant Pere de Galligants (a Girona), Empúries, Olèrdola i Ullastret, aquests tres últims, tres dels principals jaciments de Catalunya. És un museu amb una gran història, apassionant i fascinant en totes cinc seus. Conèixer la història. L’arqueologia pretén conèixer la història, que és la vida de milions d’éssers humans que van viure abans que nosaltres; com nosaltres i diferents de nosaltres. L’arqueologia també fa olor de terra i de la recuperació del nostre passat en la cerca d’una troballa excepcional, d’un centelleig de bellesa o de veritats. L’arqueologia excava a vegades amb pinzell, a vegades amb pic i pala, i fins i tot amb trepants pneumàtics, buscant altra gent. Aquests tresors, siguin fragments de ceràmica, fonaments d’edificis o resquills d’os que conformen el dia a dia d’una excavació, són pistes, dades o eines per conèixer i comprendre millor la gent del passat. El MAC en l’actualitat està en una cruïlla amb una òptica d’esperança i amb una visió de reconstrucció en un futur pròxim, una narració que ens transporta al que va ser un dels grans projectes republicans, igual que el MNAC, creats per la Generalitat, l’any 1932. Es respiren arrels molt profundes plenes de significació nacional. En aquests anys trenta hi ha una figura clau per al museu, Pere Bosch i Gimpera, figura que el MAC té molt present i que Jusèp Boya considera clau per ajuntar passat, present i futur. La vocació popular. Bosch i Gimpera publicà als anys trenta a la revista Mouseion un article en què parlava de la vocació popular del Museu Arqueològic, obrint totes les branques arqueològiques de Catalunya i fixant una museologia molt vinculada a la realitzada a Alemanya. Aquests elements marquen el camí que s’hauria d’utilitzar en l’actualitat, inserint elements d’aquest moment i considerant que avui dia ens trobem en un país diferent, una manera diferent de consumir cultura per part de la ciutadania i de reclamar drets culturals. Aquests plantejaments són clau per als anys vinents del MAC. L’entitat museística, i encara més amb Boya al capdavant, no abandonarà les arrels, no s’oblidarà de figures tractades com ara les de Pere Bosch, Ventura Gassol, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i tampoc de la visió de territori i de la societat, ni dels valors científics. Però el MAC ha de ser un museu del segle XXI, on l’arqueologia ens vol ensenyar, ens inspira i ens ha d’emocionar. Amb aquests tres principis clau, l’equip del museu treballa en diferents línies per donar aquest aire de museu actual, començant per tenir uns equipaments moderns en els aspectes d’accessibilitat, seguretat i museografia, que s’hauran de tenir molt en compte a la seu central de Barcelona, però també a Girona i Empúries. Juntament amb aquests aspectes, el MAC vol fer el gran treball de millorar els discursos o d’integrar la diversitat cultural en aquest fil, fins i tot obrir altres registres, com per exemple crear un binomi arqueologia i art. Per tant, en aquesta cruïlla arqueològica, l’equipament museístic vol treballar i traçarà quatre grans objectius estratègics pel que fa a les exposicions temporals (un dels grans bastions a treballar en aquest futur pròxim), començant per una gran exposició cada any on les grans civilitzacions i cultures tindran tot el pes, tot creant un diàleg entre el que és propi i el que és aliè; també fer una valoració de les col·leccions pròpies, amb el fil conductor de la condició humana, punt necessari per donar la potència necessària a les col·leccions permanents de les diferents seus; important serà mostrar els progressos de la recerca arqueològica amb exposicions monogràfiques, molt en consonància amb l’exposició que es va realitzar del jaciment de la Draga, poblat dels prodigis a Banyoles; per acabar amb un MAC contemporani, on es vol mostrar un diàleg entre arqueologia i l’art més actual. “Arqueologia a l’exili”. Així doncs, Jusèp Boya i el seu equip treballen amb un discurs elaborat i raonat, per veure el museu com un espai de creació i de llibertat, i poder fidelitzar com més públic potencial millor. Poder crear un estil MAC. Amb ‘Arqueologia a l’exili: El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la guerra civil començarà aquest cicle d’exposicions temporals potents. En aquest cas, el muntatge expositiu explicarà aquest episodi poc conegut de la història cultural i patrimonial del nostre país. Aquesta exposició temporal explicarà com el patrimoni català, que va restar en dipòsits custodiats per mossos d’esquadra, va viatjar per la seva conservació a diferents indrets, com és el cas del dipòsit d’Agullana, que va ser completament evacuat. En total, passaren la frontera 1.868 embalums, traslladats a l’estació de Ceret via el Voló. Posteriorment es traslladaran a Ginebra. Entre aquestes obres evacuades, hi havia l’Esculapi d’Empúries. El MAC vol ser sinònim d’un dels principals museus de Catalunya i així encara ho serà més gràcies a la gran reforma de l’exposició permanent de la seu d’Empúries; de potenciar el binomi Sant Pere de Galligants i el museu, i la reforma de la col·lecció permanent de Barcelona, adaptant l’edifici del 1927, que es va crear per a l’Exposició Universal del 1929. A la imatge, Jùsep Boya, en la trobada anual de Bonart que es va celebrar enguany al Museu d’Arqueologia de Catalunya. (Foto Pere Duran).