Parlem d'Art: Comentaris a la història del MACBA

A principis dels 90 del segle passat, Francesc Miralles va rebre una trucada encarregant-li el projecte del tan esperat Museu d’Art Contemporani, ho va acceptar amb la lògica il·lusió. Al cap de pocs dies es va repetir la trucada preguntant-li si ja ho tenia fet i ell va contestar que era impossible en tan curt espai de temps. La resposta fou: encara que sigui un esbós, ja que la setmana vinent ve Richard Meier i li hem d’encarregar l’edifici. Com que Miralles va dir que les coses no es feien així, a l’il·lustre arquitecte se li va fer l’encàrrec sense que hi hagués cap projecte museogràfic i per això, disposem avui d’una joia arquitectònica que serveix per moltes coses menys per museu d’art. El primer nomenament com a director del MACBA va recaure en Daniel Giralt Miracle, sobre el qual es va iniciar una campanya per forçar la seva defenestració i el càrrec va recaure en Miquel Molins qui en veure de què anava la cosa, no va trigar a presentar també la seva dimissió.. Paral·lelament es va contactar amb Jean- Louis Froment, que en aquella època dirigia un dels museus d’art contemporani més “guais” del món mundial: el CAPC-Musée de Bordeaux, i li van encarregar el projecte museogràfic. Va rebre uns honoraris d’un milió de francs francesos (uns 25 milions de pessetes) i va redactar un document que venia a dir que, com que no hi havia prou diners per fer un museu que fes un recorregut per tot l’art del segle XX, calia fer el museu del futur i proposava com a punt de partida l’any 1980. Aquest programa deixava sense lloc tot l’art que s’havia realitzat entre els anys 1940 (data límit del MNAC) i aquest 1980 (proposta pel MACBA). Donat que no era de rebut deixar fora quaranta anys d’important creativitat, fet que comportava l’exclusió de dues generacions, es va prescindir de l’informe de Froment (més de quatre mil·lions d’euros llençats) i es va decidir la compra de la col·lecció Salvador Riera per 2.000 milions, a pagar en 10 anys, perquè hi hagués un fons important de Dau al Set (Ponç, Tàpies, Cuixart, Tharrats) més algunes obres d’artistes de les darreres avantguardes com Basquiat, Barceló, Pistoletto, Vostell… En el conjunt hi havia també obres de Manolo, Jaume Mercadé, Rusiñol, Casas, Anglada Camarasa, Francesc Domingo… així com una col·lecció de vidre Art Nouveau i Decó. De totes maneres no he aconseguit trobar enlloc la relació de tot el contingut d’aquesta compra, que ha estat qüestionada per diverses persones i institucions. De M. Froment no n’he sabut gaire cosa més, ja fa temps que no és el gran profeta de “l’art que belluga”. A l’hivern de 1995- 1996, un dictamen de la Chambre regionale de comptes contenia una condemna contra ell, l’alcalde, el president de l’associació CAPC i el tresorer degut a “despeses excessives insuficienment justificades”. A la imatge, Daniel Giralt-Miracle, primer director del MACBA.