És el projecte granyador de la beca que impulsen la Fundació Atrium Artis i Bonart Cultural, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Coromina i el GEiEG, per promoure la recerca sobre art contemporani
Una de les sales que acull l'exposició de Francesc Artigau en el Museu d'Art de Girona, en concret la primera època amb els gravats d'Estampa Popular, han servit per presentar el projecte guanyadora de la Beca Berta Casas. Titulat Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme la proposta gunayadora gira entorn de la recerca i investigació del col·lectiu Vídeo Nou, un grup d’artistes multidisciplinar nascut a Barcelona a finals dels anys 70. Es presenta part del treball realitzat, així com l'anunci d'una exposició sobre el projecte al Museu d'Art de Girona i a la Fundació Lluís Coromina, a Barcelona el 2022, així com la publicació de la recerca en format catàleg de la mostra.
A l'acte hi van ser presents, Carme Clusellas, director del Museu, Montse Badia, crítica d'art, Antoni Bou, president de la fundació Atrium Artis, Francesc Cayuela, president del GEiEG, Daniel Gasol, artista guanyadors i Ricard Planas, editor de bonart i director de la Fundació Lluís Coromina.
------------------------------------------------------
Doctor per la Universitat de Barcelona des del 2015, el treball artístic de Daniel Gasol es centra en qüestionar discursos dominants sobre temes com la identitat, el treball, la classe social o el consum, entre d’altres. Amb el projecte Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme, Gasol proposa realitzar un estudi divulgatiu sobre el col·lectiu Vídeo Nou, un grup d’artistes nascut a partir de les Jornades de Vídeo organitzades per la Cámara Argentina de la Industria Cinematográfica (CAIC) a la Fundació Miró de Barcelona, l’any 1979.
El grup Vídeo Nou, format per un ampli espectre d’artistes de diversos àmbits (periodisme, sociologia, art, disseny, arquitectura o docència, entre d’altres), va realitzar diverses obres i va treballar sempre des del vídeo, entenent-lo com un medi de comunicació horitzontal, transparent, multidireccional i participatiu que qüestionava els relats informatius hegemònics que imperaven durant el post-franquisme.
D’aquesta forma, el projecte guanyador de la primera convocatòria Beca Berta Casas es centra en la recopilació d’informació gràfica i en la documentació i recerca dels treballs elaborats pel grup Vídeo Nou, molts dels quals no han estat mai publicats. La proposta de Daniel Gasol també inlcou la realització de diverses entrevistes als diferents membres del col·lectiu, amb l’objectiu de donar visibilitat a aquest grup d’artistes que es van convertir en mediadors artístics en el context local i global de finals dels anys 70 i principis dels anys 80. Tota aquest procés de recerca donarà lloc a un estudi monogràfic exhaustiu sobre el col·lectiu Vídeo Nou, que es presentarà públicament amb una publicació en paper que recollirà tots els materials gràfics i els continguts escrits de la investigació.
El jurat de la primera convocatòria Beca Berta Casas va estar format per Montse Badia, crítica d’art i directora d’A*DESK; Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Ricard Planas, director de la revista Bonart Culutral i director de la Fundació Lluís Coromina, i Guillem Bou, de la Fundació Atrium Artis.
Tenint en compte les bases de la convocatòria, que es centrava en la recerca sobre art contemporani i es dirigia a artistes i investigadors que presentessin projectes per promoure activitats de divulgació, formació i investigació en àmbits culturals i científics, finalment el jurat ha atorgat la beca al projecte Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme per diversos motius. En primer lloc, la proposta de Daniel Gasol es tracta d’una iniciativa molt representativa d’un moment històric clau per entendre la situació actual de Catalunya, així com el potencial artístic que va néixer durant l’època del post-franquisme. A més, el projecte contempla l’estudi monogràfic d’un col·lectiu poc conegut però que té obres a les col·leccions del Museo Nacional Reina Sofía, el MACBA o la plataforma de distribució HAMACA, fet que demostra la seva rellevància a nivell històric, amb uns valors i unes idees que poden ressonar i servir d’inspiració per altres iniciatives i propostes més actuals. Finalment, el projecte de Gasol presenta una metodologia de treball molt coherent, amb una vessant de recerca personal i profunda, que donarà lloc a una publicació d’interès general que podrà ser desplegada en diversos formats i espais expositius.
El projecte de recerca Vídeo Nou: mediació artística durant el post-franquisme té una durada d’un any i comptarà amb la realització d’entrevistes, la recopilació de material gràfic i digitalització, l’escritpura de l’estudi monogràfic i la preparació d’una publicació que reculli tota la informació i documentació. |
|
|
