El Museu Reina Sofia presenta la primera exposició individual a l'Estat de Leonor Antunes (Lisboa, 1972). Es tracta d'un projecte que l'artista portuguesa ha realitzat expressament per al programa
Fissures. A la mostra, que es podrà visitar fins al 5 de setembre, Antunes ens parla de la relació del cos amb l'espai construït i la descontextualització de l'arquitectura. Ho fa mitjançant una instal·lació conformada per una intervenció en el sòl de les sales, sis escultures i una pel·lícula. Per a això, se serveix de dos elements: el fil i l'hexàgon (i les respectives subdivisions triangulars d'aquest últim). El fil o corda, manipulat i desplegat, i la forma hexagonal repetida, funcionen com a elements definidors de l'espai. L'elecció d'aquests elements no és atzarosa. Antunes ha concebut el seu projecte a partir de diferents referents o punts de partida, com el Pavelló Espanyol de l'Exposició Universal de Brussel de 1958, el mite del laberint i la pel·lícula
Witch's Cradle (1943), realitzada per Maya Deren.