Barcelona: El CoNCA presenta el seu informe anual

Els membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts han presentat avui, dia 29 de juny, l'Informe anual sobre l'estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2011, el segon que elabora aquesta institució des que va ser creada fa poc més de dos anys. El diagnòstic sectorial s’acompanya enguany de la reflexió al voltant de dos temes cabdals pel país i de perfecta actualitat: la cartografia de l’educació artística en el sistema educatiu català i la importància del turisme cultural com a motor econòmic i de prestigi del país. L’anàlisi dels sectors culturals va acompanyat de recomanacions, suggeriments i propostes que poden millorar les diverses problemàtiques detectades en el marc de la crisi en què estem immersos. El Plenari també ha volgut aprofitar la compareixença pública d’avui per subratllar de nou el desacord que ja va manifestar en el seu dictamen sobre els aspectes culturals de l’anomenada llei Òmnibus. Cultura-Educació i el Turisme cultural, dos temes cabdals: Tal com es va comprometre l’any passat, i seguint l’exemple de la resta de Consells de les Arts que consideren l’educació com el puntal més important de la cultura, el CoNCA dedica una part del seu informe a l’anàlisi de la incidència dels continguts artístics i culturals al currículum escolar. Sense educació no hi ha cultura, i el món cultural faria bé preocupant-se pels signes de crisi de l’educació: cal reforçar els vincles dels creadors i els centres culturals amb les institucions educatives. En aquest sentit, el CoNCA es compromet a reforçar la línia de suport a l’alfabetització artística, perquè creu que és una de les línies del futur. Els àmbits de la Cultura i l’Educació han estat tradicionalment separats en institucions polítiques diferenciades, i, de fet, els caldria una gestió molt més coordinada. D’igual manera amb el Turisme, sempre vist amb menyspreu pel món de la cultura quan, en realitat, no n’és aliè: l’aportació econòmica del turisme al PIB és molt important a Catalunya, i molts turistes també vénen pel patrimoni artístic i les manifestacions culturals. El món de la Cultura hauria de capitalitzar els beneficis del turisme cultural que és un àmbit emergent en els països més avançats. Tot i la crisi, el sector cultural resisteix: La crisi ha suposat un fre pel món cultural, tant pel que fa a les inversions i als pressupostos, com pel que fa a la greu demora dels pagaments als artistes per part de les administracions. Tot i això, hi ha la percepció que el sector cultural resisteix: es mantenen els índexs de consum cultural com demostren, per exemple, l’èxit del cinema català amb un increment d’espectadors del 52%, l’augment del nombre d’usuaris de les biblioteques en un 5,6%, l’ocupació estable dels teatres que, pràcticament, igualen les xifres de l’any passat, i el reconeixement de patrimoni universal d’algunes manifestacions de la nostra cultura popular com els Castellers i el Flamenc. I així mateix, també cal destacar la projecció internacional permanent i continuada d’artistes catalans a l’exterior. Tanmateix, persisteixen algunes problemàtiques que són comunes a tots els sectors culturals del país com una manca d’atenció a les polítiques culturals que es desenvolupen al territori, l’absència d’una política clara de patrimonalització de la creació contemporània, les dificultats per bastir estructures de distribució i de difusió enfront d’una inflació de producció, i el canvi de model cultural que les noves tecnologies dibuixen en sectors com l’edició, la música o l’audiovisual, amb les conseqüents tensions per adaptar el concepte dels drets de propietat intel·lectual a les noves dinàmiques de creació. Davant d’aquestes febleses, l’Informe proposa mesures d’actuació que passen per una major internacionalització de la cultura catalana, la necessitat d’impulsar programes d’alfabetització artística que proporcionin als alumnes eines per créixer socialment i per disposar de criteri a fi de valorar amb més coneixement de causa i amb sensibilitat les propostes artístiques i culturals, i la urgència d’avançar amb la definició d’un estatut de l’artista que proposi mesures correctives de fiscalitat i reguli les relacions entre els diferents agents de l’activitat artística. En el marc de la darrera compareixença del plenari del CoNCA al Parlament de Catalunya, el passat 27 d’abril, els membres de la Comissió de Cultura van proposar que les reflexions de l’Informe anual fossin font de possibles propostes legislatives. Fermesa en el desacord amb l’avantprojecte de llei Ómnibus: El CoNCA continua pensant que és plenament compatible la racionalització dels recursos públics amb el manteniment dels mecanismes que, amb independència d’interessos polítics, decideixin sobre la concessió d'ajuts i analitzin el sector amb criteris objectius i una mirada crítica. El Plenari ha refermat la seva defensa de la desgovernamentalització del suport a la creació i ha subratllat que, fora de les nostres fronteres, la crisi no és excusa per eliminar la independència de cap dels Consells de les Arts de referència. El debat sobre l’avantprojecte de llei Òmnibus es trasllada ara al Parlament de Catalunya, que decidirà si es consolida el model de transparència i d’independència consensuat entre el món de la política i els diferents sectors culturals, o bé s’imposa el retrocés que proposa l’actual redactat. Presentació de l’Informe anual 2011: A primera hora del matí, els consellers del CoNCA han lliurat l'Informe a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, com a representant de la institució que el va crear i al qual ret comptes, en presència del conseller de cultura Ferran Mascarell. A continuació, s'han dirigit al Museu Picasso de Barcelona per presentar el document davant els representants del món cultural, les associacions sectorials i equipaments, creadors i artistes, així com d'alguns membres dels Departaments de Cultura i d’Ensenyament de la Generalitat. Entre el centenar d’assistents hi havia Antoni Miró, Frederic Amat, Antoni Vila Casas, Miquel de Palol, Francesca Llopis, Àlex Casanovas, Marc Sunyer, Bartomeu Marí, Muriel Casals, Lluís Pasqual, Cesc Casadessús, Joan Roca, Sergi Aguilar i Carles Duarte.