Barcelona: En el laberint d´Àngels Ribé al MACBA

Del 15 de juliol al 23 d'octubre el MACBA presenta En el laberint. Àngels Ribé, 1969-1984. L’escuma, els punts cardinals, la llum i la dilatació venosa han estat matèries per al seu art. Practica una gramàtica de la fragilitat, i les seves primeres obres van ser un espai d’experimentació. Com Laberint, una escultura participativa a escala humana amb parets de plàstic groc transparent que es va presentar l’any 1969 al Centre Artistique de Verderonne, prop de París, i que ara recupera el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dins una de les seves sales. Precisament, la que dóna inici a En el laberint, Àngels Ribé 1969-1984, una exposició que amb gairebé setanta obres se centra en una de les artistes catalanes que més va contribuir a la renovació de les formes, els materials i les gramàtiques de l’art dels anys setanta. El període indicat (1969-1984) és especialment significatiu, ja que correspon al començament de la seva activitat artística i a la consolidació d’un llenguatge propi que té una continuïtat fins avui amb suports i mitjans diferents. Àngels Ribé, o A. Ribé (rúbrica sota la qual va signar moltes de les seves primeres creacions perquè considerava que ser dona artista era llavors un desavantatge), va ser una de les artistes amb més projecció internacional durant aquella època, i la seva obra es va presentar al costat de les de Vito Acconci, Gordon Matta-Clark, Hanna Wilke, Martha Wilson, Lawrence Weiner, Laurie Anderson i Krzysztof Wodiczko, entre altres. Moltes de les seves intervencions van ser efímeres, i en aquest sentit el MACBA ha aplegat força material fotogràfic inèdit per documentar algunes d’aquelles peces. També ha recuperat obres que no s’havien vist des que es van presentar per primera vegada (ja fa més de trenta anys, en alguns casos) i n’ha reconstruït d’altres, com ara el Laberint. Aquesta exposició s’emmarca dins una de les línies de treball del MACBA que vol recuperar aspectes de la trajectòria d’artistes rellevants del nostre entorn, i que se centra en obres poc conegudes però significatives pel que fa al conjunt del treball d’aquests artistes i amb relació al desenvolupament de l’art contemporani al nostre país, com ha estat el cas de Benet Rossell i Joan Rabascall.