Retrospectiva Robert Capa al Museu del Tabac

Del 28 de juny al 3 de novembre de 2019, el Museu del Tabac, a la Plaça de la Germandat, 9, de Sant Julià de Lòria acull una exposició retrospectiva sobre l'artista i fotògraf Robert Capa. Aquesta exposició, tal com el seu nom suggereix, pretén ser una retrospectiva a l'obra i la vida de Robert Capa, fotògraf i reporter de guerra nord-americà, conegut principalment per la seva feina als fronts, com la Segona Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola entre d'altres. Es caracteritzava per la proximitat amb què feia les fotografies i sobretot per documentar com els supervivents seguien endavant, més que les pròpies desgràcies i el patiment causat per la guerra. Juntament amb Henri Cartier-Bresson, David Seymour, George Rodger i William Vandivert, Robert Capa va ser un dels fundadors de Magnum Photos al 1947. Nascut a Budapest el 1913 amb el nom de Andrei Friedmann, de família jueva, va estudiar ciències polítiques al Deutsche Hochschule für Politik a Berlín. Expulsat del país per l’amenaça d’un règim nazi, es va instal·lar a París al 1933. Juntament amb la seva companya, la periodista i fotògrafa Gerda Taro, van inventar el ‘famós’ fotògraf estatunidenc Robert Capa i van començar a vendre còpies amb aquest nom. A partir del 1936, la cobertura de Capa de la Guerra Civil espanyola va aparèixer regularment en revistes internacionals. La seva fotografia d’un soldat republicà just després que l'haguessin ferit de mort li va fer guanyar un prestigi internacional i així es va convertir en un símbol referent de l'antibel·licisme. Després de la mort de Gerda Taro a Espanya durant la Guerra Civil, Capa va viatjar a la Xina al 1938 i un any més tard va immigrar a Nova York. Com a corresponsal a Europa, va fotografiar la Segona Guerra Mundial, i va cobrir el desembarcament de les tropes estatunidenques a Omaha Beach en el Dia D, l’alliberament de París i la batalla de les Ardenes. Els seus articles postguerra incloïen l’URSS al 1947, moderns complexos turístics a Europa, platós de cinema i un projecte titulat Generació X, que perfilava la generació de joves que van créixer en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i que implicava diversos altres fotògrafs de Magnum. El 25 de maig de 1954, mentre fotografiava per a Life a Thái-Bình, Indoxina, va trepitjar una mina i va morir.