Les travesses per esbrinar els nous càrrecs de consellers/es sempre són enrevessats, en el cas del conseller/a de cultura de la Generalitat de Catalunya encara té més misteri o simplement acaba essent la darrera preocupació de molts dels governs que manen. La veritat és que les lògiques de partit i de confiances personals sempre es posen de manifest. I així ha tornat a passar. Els noms que han desfilat per les especulacions del sector, ja que a la premsa generalista pràcticament no han existit remors, no l'han encertat. A la fi, ha estat una altra santcugatenca, amb un perfil mes de secretària general que de consellera de cultura -el temps dirà!-, la que ha acabat enduent-se "el premi" sempre enverinat de la conselleria. Això sí, el gènere femení guanya per golejada en els darrers temps al capdavant de la institució: Laura Borràs, Mariàngela Vilallonga, Àngels Ponsa i, des d'avui, Natàlia Garriga, que ha estat gerent una bona colla d'anys a l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC); almenys tenim el consol que tot i no haver encertat les enquestes, la nova màxima dirigent sap també del sector, com les conselleres que l'han precedit.
Malgrat tot, Garriga es tornarà a trobar amb la manca de temps per realitzar polítiques culturals a mig termini, ja que el nou govern sembla que no té un horitzó gaire més llarg que dos anys. Fa dècades que no veiem cicles de quatre anys per desenvolupar o continuar estratègies culturals: això sí que és un veritable handicap! tampoc veiem grans consensos entre partits de govern i d'oposició en matèria de cultura a llarg mitjà i llarg termini.
La nova titular de la conselleria, que torna a dirigir ERC des de l'època de Joan Manuel Tresseras -que va deixar un pòsit en positiu, potser alguns dels seus dirigents no tant-, és una dona de confiança del president, Pere Aragonès, i que fins ara ha portat el pes sectorial de la política cultural al partit. De fet, Garriga ha estat fins ara la directora de Serveis de Vicepresidència de la Generalitat, àrea liderada fins fa poc pel mateix Aragonès; i a més continua sent secretària nacional de Política Cultural i Educació dins la direcció d'Esquerra Republicana. Amb el seu nom, ERC culmina el llistat de consellers de la seva part del Govern.
Nascuda el 1969, és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Funció Directiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, té un postgrau de comptabilitat per a advocats, Facultat Empresarials Universitat de Barcelona, va estudiar finances per a directius a ESADE, i té un curs sobre habilitats per a rendibilitzar inversions d'ESADE. En l'àmbit professional, abans d'arribar a la direcció de Serveis de Vicepresidència, Garriga ha estat professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el curs d'introducció al dret dels estudis d'economia i empresa, va ser responsable tècnica a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental al 2004, va exercir de cap de gabinet del mateix càrrec, i al 2006 va ser responsable tècnica a la Direcció General de Coordinació interdepartamental. Poc després, al 2007, va ser la gerent de l'Institut Català de les Empreses Culturals, càrrec que va ostentar fins el 2016.
Garriga és una de les processades pels preparatius de l'1-O, per un presumpte delicte de malversació quan estava al capdavant de la direcció de Serveis de la Secretaria General de Vicepresidència.