Els mites i les màscares de román yñán a la Galeria Cadaqués

Del 6 al 31 de juliol del 2019, la Galeria Cadaqués acull l'exposició Mites i màscares de l'artista román yñán. La mostra és una visió de l’univers creatiu d’Albert Serra a través de les fotografies de román yñán, que ha documentat bona part del món del cineasta des del 2004. El temps del mite és un temps tangencial i polifònic. És tangencial perquè apareix als marges del present, amb el qual cohabita, però sempre com una punció en la distància, com una possibilitat remota que frega la realitat en un únic punt, aquell punt fràgil en el qual el real i l'irreal s'acaronen i entren en conflicte, i en el qual és més fàcil perdre's que trobar-se. Aquesta coexistència no té res a veure amb les sinuositats de la imaginació; tal i com ens han ensenyat els lògics modals, no és que la realitat i el mite siguin regions separades, sinó que ambdues arrelen en les aigües profundes del sentit comú. El mite és polifònic perquè brolla d'una pluralitat de veus, perquè es construeix a través de l'anècdota i les diferents versions d'un mateix relat en el si d'una comunitat. Tant en l'obra d'Albert Serra com en la de román yñán (Sant Adrià de Besòs, 1976) la comunitat funciona com a font i substrat d'un imaginari mític que produeix, reprodueix i autogestiona constantment els seus relats i les seves imatges. román yñán contraposa les trames de branques, fulles i troncs del bosc d'eucaliptus on es va filmar l'última pel·lícula amb els retrats dels actors i les actrius -una oposició que situa en el mateix pla ontològic la vida vegetativa dels arbres i les pulsions eròtiques, mecàniques, dels llibertins. La naturalesa -humana i no humana- no és cruel ni salvatge; senzillament és, creix, es propaga o expira com un matoll sec. Tant en román yñán com en Serra, molt sovint, els elements naturals operen com a correlat dels personatges, ampliant o matisant les qualitats psicològiques.