Sant Cugat del Vallès: El consistori lamenta la pérdua de Grau-Garriga

Sant Cugat plora el decés d’un dels seus artistes més internacionals, Josep Grau-Garriga, de 82 anys, que va morir ahir dia 29 d'agost a l’Hospital d’Angers, a França, on estava ingressat des de feia una setmana després d’haver patit un ictus hemorràgic. L’alcaldessa, Mercè Conesa, ha fet arribar el seu condol, en nom seu i de la ciutat, a la família del pintor. “És una gran pèrdua per a la nostra ciutat i, també, per al món de l’art català”. L’alcaldessa ha afegit que “Josep Grau-Garriga fou protagonista de grans moments en la renovació de l’art tèxtil, en què van participar artistes que van trobar en el disseny de tapissos noves possibilitats en les tècniques d’expressió artística en aquest camp. Ha estat un dels principals renovadors de l’art del tapís, un artista innovador que va contribuir de manera essencial en la creació d’un nou corrent artístic, el que ara anomenem Escola Catalana del Tapís, que té el seu origen a la nostra ciutat amb la qual Grau-Garriga sempre hi ha tingut un fort lligam”. Grau-Garriga serà enterrat els propers dies a Saint Mathurin sur Loire. Josep Grau Garriga va néixer a Sant Cugat el 1929, on va iniciar la seva carrera artística a la fàbrica de tapissos i Catifes de la Casa Aymat. Als volts de 1941 es començà a interessar per la pintura i el dibuix. Participà en exposicions locals a partir del 1945 i inaugurà els frescos de l’ermita de Sant Crist de Llaceres el 1956. La seva col·laboració amb la Casa Aymat comença el 1957 de la mà de Miquel Samaranch. L’empresari li confia la direcció artística i l’encoratja a viatjar a França per conèixer les noves tècniques utilitzades pel revolucionari del tapís del segle XX, Jean Lurçat. Temps després, portà a Sant Cugat els coneixements adquirits a França, tot i que els aplicà amb lleugeres diferències, que fan possible el naixement de l’ Escola Catalana del Tapís. El 1964 realitza la primera exposició individual únicament de tapissos contemporanis a la sala Gaspar de Barcelona. L’any 1966 entra a forma part de l’Escola de Disseny Tèxtil com a professor, desvinculant-se de la Casa Aymat, tot i que s’hi seguien teixint tapissos amb els seus cartrons. El 1965 fa la seva primera sortida a l’exterior i participa en la Biennal Internacional del Tapís Modern de Lausana, on obtindrà un especial reconeixement públic. L’any 1969 l’Institut Internacional d’Educació de Nova York li concedeix una beca que li permet instal·lar-se en aquesta ciutat durant un any. També pot viatjar pels Estats Units, Mèxic i el Canadà. Durant la dècada dels setanta compagina la seva feina amb un notable treball pedagògic, impartint diversos tallers i cursos. Podem destacar el Retaule dels Penjats (1976). El Palau Robert de Barcelona li va dedicar una gran retrospectiva l’any 1988, Sant Cugat dedicà tot el 2004 a l’estudi i exhibició de la seva obra i el 2008 el Museu de Sant Cugat i una comissió ciutadana van celebrar el 50è aniversari de l’Escola Catalana del Tapís. A Sant Cugat, aquest setembre, està prevista l’exposició de la seva obra en dos espais diferents: a la Galeria d’Art Canals a partir del dia 1 i al Museu del Tapís Contemporani - Casa Aymat a partir del dia 14.