Palma: El Casal Solleric presenta la seva oferta per la Nit de l´Art

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma ha presentat avui dia 15 de setembre les seves propostes per a la Nit de l’Art’11: Liliane Tomasko, Josep M. Blanco i Alicia Martín, exposicions que s’inauguraran avui dijous a les 20 hores al Casal Solleric. L’exposició individual de Liliane Tomasko ens permetrà revisar amb profunditat l’evolució de la seva trajectòria al llarg de la darrera dècada. Nascuda a Zuric el 1967 i formada al Camberwerll College of Arts, al Chelsea College of Arts and Design i a la Royal Academy of Art de Londres, Liliane Tomasko viu entre Nova York i Barcelona. La seva obra es converteix en una apassionada reivindicació de la pintura i les seves teles es nodreixen temàticament d’objectes o escenes del seu entorn domèstic: un llit desfet, un munt de roba, els plecs d’alguna tela penjada o una simple bossa de paper. Un inventari d’elements senzills, que interpreta una i altra vegada –de la mateixa manera que ho feia Morandi recreant tot un univers propi a partir dels humils pots del seu estudi– i forma sèries temàtiques d’aparent diversitat. En realitat, aquest reduït corpus li serveix per a explorar qüestions essencials més enllà de les configuracions formals, incorporant-hi alhora un rerefons de caire simbòlic i elevades dosis d’espiritualitat. Amb una pinzellada que sembla lenta i acurada, resulta evident l’interès de l’artista pels efectes lumínics sobre els objectes, atorgant als espais buits tanta d’importància com als mateixos objectes representats. És per això que l’atmosfera que inunda cadascuna de les seves teles ens transmet un sentiment premonitori, d’intranquil·litat, que ens remet a una lectura dramàtica de la realitat, ben allunyada de la seva aparença formal i complaent. És una pintura, en definitiva, revestida d’un caràcter enigmàtic i misteriós que ens colpeja i subjuga alhora, i que ens suscita un exercici de profunda reflexió. Es podria parlar d’una certa metafísica de la quotidianitat. Josep Maria Blanco Ibarz va néixer a Barcelona el 1926. Comença a treballar per a la revista TBO a començaments dels 50. El seu estil coqueteja primer amb una distorsió extrema, després deambula per un realisme molt contingut i més tard explora una geometrització tremendament moderna. Als 60 el seu dibuix s’instal·la definitivament en una zona personal i molt diferenciada, entre allò real i allò simplificat. Cosa que també pot aplicar-se als seus temes, habitualment amb un peu en el quotidià, gairebé vulgar, i l’altre en el territori de l’absurd, paradoxa que provoca el riure de l’espectador. Ja jubilat, es reinventa capbussant-se en dibuixos de gran format on el seu grafisme mostra habilitats que romanien gairebé ocultes en obres anteriors. La varietat de personatges creix i també els detalls, sense permetre mai que el que és innecessari es coli en les seves imatges, caracteritzades per l’economia narrativa i l’essencialitat del traç. I una voluntat ferma: mostrar la realitat a través de l’humor. Un humor blanc, que evita l’ofensa i l’escarni i se centra en el quotidià i el ridícul, cercant un somriure sempre amable. Amb una trajectòria impecable, Alicia Martín (Madrid, 1964) ha participat a les fires més prestigioses (ArtBasel, Artissima, Art Cologne o ARCO) i a mostres tant a nivell nacional com internacional, de les quals podem destacar “Fuentes”, a l’IVAM de València (2006); “Entornos: realidad/ficción”, a la Col·lecció Caja de Burgos (2006); “16x16. Proyectos de Arte Español”, a ARCO’06 –comissariada per María de Corral–, i “Contenedores”, a la Biblioteca Pública Casa de las Conchas, de Salamanca. El 2003 va presentar “Biografías”, una espectacular intervenció realitzada a la façana de la Casa de América de Madrid, i, a més, “The Real Royal Trip”, comissariada per Harald Szeemann, al Museu PS1 MoMA de Nova York; “Monocanal”, al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, i “Ofelias y Ulises (alrededor del arte español contemporáneo)”, a Venècia i Alemanya (2002). La seva obra es troba, entre d’altres, a la Fundació Coca-Cola Espanya, al Centre Gallec d’Art Contemporani, al Centre d’Art Reina Sofía, al Banc d’Espanya i a la Universitat Pública de Navarra. Alicia Martín ha utilitzat mitjans com la fotografia, l’escultura, la instal·lació, el dibuix o, més recentment, el vídeo. Una de les constants que caracteritza la seva obra és l’ús gairebé obsessiu del llibre com a matèria primera. La metàfora del temps, l’ocupació de l’espai, la relació de l’art contemporani amb la cultura, la memòria bibliogràfica com a representació física del coneixement, o l’ètica com a qüestionament de tot el que s’ensenya són alguns dels elements que configuren el seu imaginari. A la foto, d’esquerra a dreta: Florentino Flórez, Joan Carles Gomis, Josep Maria Blanco Ibarz, Liliane Tomasko, Fernando Gilet, Carles Taché, Gràcia Darder, Alicia Martín i Neus Cortés.