Quadern vermell: El dret a la protesta

Vivim temps convulsos, parafrasejant el títol de l’exposició amb la qual l’IVAM de València commemora els seus trenta anys d’existència. Temps ambigus i injustos, que segueixen una lògica més pròpia d’una novel·la distòpica que del món solidari i sostenible en el qual ens agradaria viure. Com en els anys 30 o en els 60, sembla que no ens queda sinó protestar, mostrar públicament el rebuig davant situacions o accions que són injustes o desproporcionades, mitjançant marxes, manifestacions, resistències, accions violentes o pacífiques, infiltracions, vagues, boicots, articles crítics, piulades iròniques o #etiquetes. També l’art pot ser un ampli camp d’expressió que es nodreix de la crítica i el comentari social, l’activisme o la proposta d’alternatives. Des de la distribució d’ampolles de Coca-Cola amb el missatge “Yankees go home”, infiltrat per l’artista Cildo Meireles, fins als dibuixos de protestes extrets dels mitjans de comunicació per Rirkrit Tiravanija, passant pels pòsters i estadístiques de Guerrilla Girls, han estat molts els artistes que han alçat les seves veus en contra de l’intervencionisme nord-americà, les injustícies socials o la desigualtat entre homes i dones. En el punt en el qual la representació s’uneix a l’acció, val la pena recordar els casos en els quals els artistes recullen o col·laboren amb activistes que resolen amb èxit les seves reivindicacions. Dos exemples: els treballs videogràfics de l’austríac Oliver Ressler, recentment presentats en una exposició a la galeria Àngels Barcelona, sobre accions de grups activistes dirigides a alertar contra el canvi climàtic amb la proposta d’alternatives per a frenar l’irremeiable. És el cas de la instal·lació multicanal Everything’s coming together while everything is falling apart (2016-2018), en la qual es recullen diverses accions, com ara el bloqueig d’una central elèctrica a Alemanya o la comunitat creada després del bloqueig a la construcció d’un aeroport a França. Un altre cas és el de The Yes Men, un conegut grup d’activistes nord-americans que el 16 de gener passat van distribuir una edició falsa/optimista de The Washington Post, amb data de l’1 maig del 2019, en la qual apareixia en portada la notícia de la dimissió de Donald Trump com a president, després de les contínues protestes dutes a terme per dones, i a l’interior del qual resumia les notícies que a tots ens agradaria que fossin veritat: del #MeToo al Trump “You’re Fired”, la reacció positiva de la comunitat internacional, la fi de les injustícies i el triomf de la democràcia. I, sobretot, apareix com a notícia la de la falsa edició del mateix diari que ja predeia els fets que es narren amb data del maig del 2019. Canviar l’imaginari i resistir. Exercir els nostres drets, votar per a poder canviar les coses. Protestar i ser proactius al mateix temps. Lluitar contra la injustícia i, sobretot, no conformar-se. A la imatge, un grup d’activistes distribueix Bye Bye 45, una edició satírica de The Washington Post. Fotografia: Tasos Katopodis/Getty Images for Yes Labs.