Vicenç Furió, col·leccionista de gravats de Rembrandt

Durant dos mesos i mig i fins al 24 de febrer passat, el Centre Cultural de Terrassa va ser el marc d’una exposició excepcional: Rembrandt, geni del gravat. Cinquanta gravats originals de l’artista holandès provinents de la col·lecció particular del professor de sociologia de l’art i història del gravat de la Universitat de Barcelona Vicenç Furió. Enguany se celebra el 350è aniversari de la mort de l’artista i arreu del món s’organitzen diversos esdeveniments per commemorar la fita. Un dels principals col·leccionistes particulars de gravat antic de l’Estat, com és Vicenç Furió, no n’ha quedat al marge, així que l’ocasió ha servit per honorar l’artista holandès doblement: d’una banda, amb la cita expositiva i, de l’altra, amb un llibre de la mostra que cerca expandir-ne els límits. El primer fet destacable de l’exposició és que recollia una mostra d’obres de les dècades compreses entre el 1630 i el 1660, anys de plenitud creativa de l’artista. Tres dècades que mostren l’evolució de l’exquisit i particular talent que el pintor holandès va demostrar amb l’art de l’estampa. El segon fet a ressenyar de Rembrandt, geni del gravat és la temàtica de les obres reunides. A diferència d’altres artistes contemporanis seus, Rembrandt no feia servir el gravat per a la reproducció en petita escala d’obres pictòriques prèvies i només ocasionalment per satisfer encàrrecs (altrament, no és fins al segle XIX que és àmpliament reconegut pel seu talent com a pintor), sinó que treballava el gravat de manera molt més lliure. En l’exposició plantejada per Furió, s’hi reunien estampes on sovint trobem el rostre del mateix artista –o de la seva esposa, Saskia–, així com escenes de la vida del seu entorn, com ara Parella de captaires conversant. Habitualment oblidades i sovint de poc ajut més enllà de la identificació de les peces, les cartel·les de les exposicions són un tret que ha marcat diferència en aquest cas. Les de la mostra terrassenca eren extenses i treballades pel mateix comissari, que hi destacava en cada cas les qualitats estètiques o tècniques de la peça. A més d’acomplir la funció evident d’acompanyar el visitant amb un discurs complet, les cartel·les són el punt d’unió entre l’exposició i el catàleg, on es fa més evident la doble tasca de l’investigador i del connoisseur. Tanmateix, Rembrandt, geni del gravat és un estudi que va més enllà de la mera il·lustració de les peces exposades. Vicenç Furió ha concebut aquest llibre, editat conjuntament per Edicions de la Universitat de Barcelona i el Centre Cultural Terrassa, com una síntesi de la seva investigació (i passió) pel gravat de l’autor holandès, amb la particularitat que és l’únic llibre escrit a Catalunya exclusivament dedicat als gravats de Rembrandt. Furió va sintetitzar en una entrevista de Clàudia Rius a Núvol la seva concepció del col·leccionisme: “Per mi, col·leccionar és un projecte que parteix d’intentar trobar i reunir uns gravats que formin un conjunt significatiu, però que també inclou mostrar les estampes, col·laborar amb institucions interessades i compartir les obres amb el públic. Per això n’he escrit llibres, faig conferències i imparteixo classe d’història del gravat.” En la seva tasca reivindicativa de l’art del gravat i el seu valor historicoartístic ha col·laborat amb el Museu Nacional d’Escultura, Gabinete Art Fair i pròximament ho farà amb el Museu del Prado. A la imatge, Rembrandt, autoretrat amb gorra plana. c 1642. A la dreta, coberta del llibre.