Dada Siegt!: Exposar obres "vs." relatar història

El taller de l’artista de Courbet és un quadre brutal que jo faig servir com a recurs recurrent en les meves classes. Aquí apareix Courbet davant del dilema que tensa l’artista des de la modernitat: què fer? un art abstret dedicat a la bellesa o perdre la innocència i respondre davant del dilema de la meva societat. D’aquí, viatjo a les imatges de la Comuna de París en què Courbet i d’altres ja van prendre la decisió, implicar-se en el seu temps i participar en la revolució. Però també viatjo cap a la mirada furtiva de Velázquez a Les Menines com una manera d’afirmar la seva figura i el seu espai: l’espai de l’artista és el taller de Courbet i el conjunt de relacions socioeconòmiques que implica. Per acabar amb la petita escultura del vas d’absenta de Picasso, i mostrar aquest espai de relacions com un espai social, de col·laboració i d’amistat en el qual intervenen vies d’escapatòria a través de l’alcohol i les drogues. La veritat és que a classe ho tenim fàcil: la motxilla d’obres i moments a la nostra disposició és enorme. De fet, és total. En tenim prou amb una pantalla per mostrar produccions culturals, retrats d’artistes, llibres, context històric i podem viatjar d’Atapuerca a l’urinari de Duchamp, de Felip V a cavall als retrats de Presos polítics en l’Espanya contemporània, de Santiago Sierra, o als esmentats Courbet i Picasso. És com treballar al MOMA de Nova York o al Museu del Prado o en tots dos alhora. En altres museus és més complicat. Cal recórrer al que es té i intentar explicar-ho. Diguem-ho d’una altra manera: tenir les Senyoretes d’Avinyó i la més important col·lecció d’avantguardes europees, més l’expressionisme abstracte, l’abstracció postpictòrica, el minimalisme i d’altres et facilita la tasca. Fer una exposició amb Bruce Nauman i Richard Serra és senzill; el més complex és saber què vols explicar i com incorporar referents que no necessàriament siguin ni documentació ni obra. I si tens clar què explicar, al final fins Bruce Nauman i Richard Serra seran accessoris. Sempre recomano la visita a la col·lecció d’art modern del MNAC. Sobretot a la primera part. Perquè explica el mateix que dificultosament intento narrar amb totes les eines al meu abast (Courbet i la resta) però amb una col·lecció en què el menys important és l’excel·lència de les obres i el que més, el que s’explica amb aquestes: la formació d’un nou espai social en què s’insereix l’artista. A la imatge, el taller de l’artista, de Courbet.