Barcelona: La Pedrera inaugura el 25 d´octubre una exposició de Perejaume

CatalunyaCaixa Obra Social inaugura una exposició que s’inscriu en la línea engegada de mantenir La Pedrera com un espai de referència cultural en el terreny expositiu. Des del compromís adquirit amb la societat, l’entitat ofereix una ocasió única per redescobrir l’obra d’un dels artistes amb més projecció internacional d’aquest moment. Es tracta d’una revisió de la trajectòria de Perejaume amb obres des dels inicis dels 90 fins ara, on el tema recurrent és la cultura de l’excés. EL comissari és Martí Peran i en total hi haurà unes 200 obres exposades. Amb aquesta exposició, que es podrà veure des del 25 d’octubre d’enguany fins el 12 de febrer de 2012 a La Pedrera, CatalunyaCaixa Obra Social presenta una nova aproximació al treball de Perejaume. D’ençà dels anys noranta, el treball de Perejaume gravita sobre la idea de l’excés. D’una banda, atesa la velocitat d’allò que s’ha anomenat progrés, el món sencer s’ha fet massa visible, desamagat pertot. En aquesta tessitura, tot ha esdevingut una mena d’exposició permanent davant la qual som cridats a comportar-nos com un públic badoc. D’altra banda, la mateixa cultura creix, se sobreescriu i s’acumula sense defallir, condemnada a esdevenir una narració infinita que es cargola i recargola sense deturar-se enlloc. Ambdues formes d’excés obliguen a contestar-les apel·lant a la necessitat d’amagar-se i de callar. Les estratègies per produir aquest replegament apunten cap a dos horitzons: articular una poètica del desfer que retorni les imatges al cau del món i, de manera complementària, instruir-nos en la simple escolta i atenció al quefer natural. Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! no és una retrospectiva convencional, tot i que recull unes dues-centes obres realitzades en els darrers vint anys, ni una exposició més, sinó una proclama programàtica que, inscrita a la façana de La Pedrera, s’expandeix a l’interior de la planta noble de l’edifici en un catàrtic horror vacui que ens permet reflexionar sobre la funció, els límits i el destí de l’art davant l’excés, l’acumulació i el vagareig de tantes obres; no en va Perejaume, des de principis dels anys noranta, no ha deixat de repetir la necessitat de despintar, de desfer, de desdibuixar i de restituir les paraules i les imatges al seu lloc d’origen per tal de poder rehabilitar la nostra relació amb el món.