Barcelona: Arbres a la plàstica contemporània a l´Espai Mallorca

El divendres dia 4 de novembre a les 19.30 h. s’inaugura l’exposició Arbres a la plàstica contemporània a les Illes Balears a l’Espai Mallorca. Es podrà veure fins al 16 de desembre al carrer del Carme, 55. La mostra proposa un suggestiu recorregut al paisatge balear a través d’una sèrie de significatius artistes contemporanis. Paisatgisme i aproblematicisme, en paraules de Josep Melià, defineixen clarament un llarg període cronològic –marcat, d’altra banda, per una llarga llista de noms– en el qual, més enllà de simples actituds epigonals, es fa difícil reconèixer aportacions significatives. En aquest context de provincià academicisme, en què tota dissidència enfront d’un art oficialitzat i dogmàtic era sistemàticament repudiada, resulta complex ubicar en el temps aquelles inicials aportacions que haurien de conformar el substrat sobre el qual se sustentaria la plàstica contemporània. A la dilatada nòmina de pintors que, des de principis de segle se sentiren atrets per la llum de l’illa –Sebastià Junyer, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Anglada-Camarasa, Eliseu Meifrèn, Cittadini, Bernareggi, Blanes Viale, William Degouve de Nuncques..., tots artistes modernistes o post-impressionistes que, juntament amb pintors illencs com Ricard Anckermann, Antoni Gelabert, Joan Fuster Bonnín, Antoni Ribas Oliver i Llorenç Cerdà, entre d’altres, contribuïren cada un amb la seva personalitat peculiar a renovar la pintura de paisatge, tot escrivint d’aquest manera un dels capítols més importants de la vida cultural de les nostres illes–, hi hem d’incorporar amb posterioritat la d’aquells noms relacionats amb cercles avantguardistes, com el pintor muralista mexicà Diego Rivera i la seva dona, la pintora russa Angelina B! eloff, María Blanchard, Lipchitz, el pintor fauve holandès Kees van Dongen, Arthur Cravan, l’escultor José de Creeft, el pintor Joan Junyer, el constructivista Adolf Fleischmann, Nicolas de Stäel, Santos Balmori, o els fotògrafs alemanys Georg Reisner i Hans Namuth, entre d’altres, que afavoriren un procés d’adequació, al llarg del qual és convenient recordar la extraordinària fascinació que el paisatge exercí en la sensibilitat d’alguns d’aquest artistes més innovadors. Avui, més de cent anys després, i dins d’un context social i artístic totalment normalitzat, el paisatge segueix essent font i motiu d’inspiració per a molts d’artistes. El present projecte planteja una aproximació a les diverses lectures i interpretacions que del nostre entorn geogràfic fan una sèrie de significatius creadors contemporanis com Paca Florit, Pep Guerrero, Enric Irueste, Rafel Joan,  Andreu Maimó, Vicenç Ochoa, Àngel Pascual Rodrigo, Jorge Pombo, Àngel San Martín, Bernat Sansó, i Juan Segura.