L'artista Soledad Sevilla (València, 1944) presentarà, al Palau de Vidre del Parc del Retiro, la instal · lació Escrit en els cossos celestes, creada expressament per a aquest espai. Es tracta d'una estructura d'alumini i policarbonat imprès que reprodueix la volta del propi Palau i recrea la imatge del cel nocturn. Serà la instal · lació més gran que l'artista ha realitzat en la seva última etapa, iniciada a principis dels anys noranta i en la qual explora les relacions entre la llum, la matèria i l'espai. Amb aquest objectiu, Sevilla crea subtils elements que conviuen amb els ja existents i els activen potenciant els seus aspectes variables, especialment la llum. A través d'estructures abstractes, l'artista mostra en aquestes obres el seu interès pels valors atmosfèrics i espacials, presents ja en la seva anterior creació bidimensional. "El meu objectiu és afegir al món físic de la creació alguna cosa intangible. Aportar un pressentiment a uns esdeveniments presents però no visibles, que sentim però no veiem ", explica Soledad Sevilla.
L'artista Soledad Sevilla (València, 1944) presentarà, al Palau de Vidre del Parc del Retiro, la instal · lació
Escrit en els cossos celestes, creada expressament per a aquest espai. La instal·lació es podrà visitar del 10 de desembre al 9 d'abril. Es tracta d'una estructura d'alumini i policarbonat imprès que reprodueix la volta del propi Palau i recrea la imatge del cel nocturn. Serà la instal·lació més gran que l'artista ha realitzat en la seva última etapa, iniciada a principis dels anys noranta i en la qual explora les relacions entre la llum, la matèria i l'espai. Amb aquest objectiu, Sevilla crea subtils elements que conviuen amb els ja existents i els activen potenciant els seus aspectes variables, especialment la llum. A través d'estructures abstractes, l'artista mostra en aquestes obres el seu interès pels valors atmosfèrics i espacials, presents ja en la seva anterior creació bidimensional. "El meu objectiu és afegir al món físic de la creació alguna cosa intangible. Aportar un pressentiment a uns esdeveniments presents però no visibles, que sentim però no veiem ", explica Soledad Sevilla.