Ana Vaz a Matadero Madrid dins del programa "Profunditat de camp"

Matadero Madrid presenta una nova exposició dins del programa d'art audiovisual contemporani Profunditat de camp. Del 10 de juliol al 6 d'octubre, la Nau 0 acull el treball de l'artista brasilera Ana Vaz, que pren com a punt de partida la seva experiència vital per explorar qüestions històriques, polítiques i culturals.

Construïdes amb un llenguatge molt personal, les obres de Vaz s'acosten a l'etnografia per plasmar entorns naturals i els personatges que l'habiten, suggerint amb elles la possibilitat de repensar col·lectivament les formes representatives del present i de la història.  

Si fer cinema és fer món, elaborar un discurs estètic i narratiu que desbordi, per excés, o abordi, per defecte, el seu acostament a l'escenari que anomenem «realitat», Ana Vaz ho fa per excés. Mitjançant la recopilació, concatenació i superposició d'imatges que desafien les coordenades espai-temporals dels llocs que retrata, posa en qüestió l'existència de la suposada diferència essencial entre el natural i l'artificial.  

Vaz recorre a una narració fragmentada, críptica i multi-perspectica, que repta el fil conductor de comptar i del recurs causa-efecte habituals en les pràctiques audiovisuals convencionals. Prioritzant la forma sobre el contingut i les preguntes a les respostes, l'atenció es dirigeix ​​a la gestualitat del que retratat, de les persones, dels animals i dels paisatges, representats com tòtems poderosos amb els quals només podem relacionar-nos sensitivament.  

L'artista fa ús deliberat del llenguatge etnogràfic cinematogràfic i se situa com una caçadora que captura imatges, definint així la seva pràctica com un ritual d'observació des de la invisibilitat. A través de la mirada d'aquests personatges reals, l'espectador es converteix en còmplice de la seva gesta i es fa conscient que també forma part d'aquest fora.

En tres de les seves obres més primerenques, A Idade dóna Pedra (L'Edat de Pedra), 2013, Occident, 2014, i Há Terra! (Terra a la vista!), 2016, es posa de manifest una actitud, que podríem anomenar «ideològica», un rebuig a exposar una història completa, a establir una narrativa que sigui un tot, a favor d'una manera d'explicar que desentranyi la complexitat de les múltiples capes que es despleguen amb cada relat. En les obres, Occident, 2014, i Há Terra !, 2016, la naturalesa acaba per domesticar, per convertir-se en un decorat. Occident, 2014, que pren el seu títol del poema nacionalista homònim que va publicar Fernando Pessoa en Mensagem, qüestiona la relació postcolonial entre el Brasil i Portugal. En aquesta obra, gravada a Portugal, Vaz planteja una relació d'imatges el començament i fi és el moviment cíclic d'una onada del mar Atlàntic. El mar és presentat aquí com a espai per a l'oci, del qual també provenen els menjars que aquesta mateixa classe ociosa gaudirà ritualment al voltant d'una taula, marcant la diferència entre els que semblen celebrar aquest ritu joiós i els que ho observem.

En Atomic Garden (Jardí atòmic), 2018, l'estil suggerent de Vaz gira cap a una manera de fer més propositiva i directa, mostrant una visió post-apocalíptica i agitada d'un món ple de flors mutants que abracen la contaminació i els focs artificials. Bellesa i caos per reconsiderar l'acció i presència de l'ésser humà al planeta.  

Ana Vaz entén la seva pràctica artística com a força, com un ritu a través del qual és possible sortir-se de un mateix per aproximar-se i empatitzar -o problematizar- amb l'altre, permetent una relació que transcendeixi els paràmetres racionals; i el cinema com una praxi amb la qual poder inventar altres maneres de veure i de relacionar-nos amb les imatges.