Els mestissatges d'Àngels Freixanet i Martí Boada a la Font de la Calç

L’exposició Mestissatges de  l’escultora Àngels Freixanet i Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals i llicenciat en Geografia, representa un maridatge entre l’obra de dos artistes de sensibilitats semblants en matèria de percepcions i neguits, respecte al territori, al medi, fins i tot respecte als mal entesos humans pel que fa a les relacions amb el planeta Terra. Complicitat en la inquietud, tanmateix emprant materials diferents, l’un fusta, l’altra metalls, per vehicular propostes inicialment diferents.

Àngels Freixanet ho fa des de la crida que sent del ferro i d’altres materials reaprofitats, treballats des de l'informalisme de la seva trajectòria. Amb la motivació excepcional forjada en la seva fascinació per la força, la noblesa i l’essencialitat del metall, en trenca la duresa inicial, hi juga i l’amanyaga amb una força descomunal, convertint la ferralla en art, en bellesa. Sovint complementa la figura amb matisos de materials procedents de la natura i de restes d’altres retirats de l’ús pel que foren generats.

La seva inquietud transformadora l’ha portat a compartir una iniciativa valenta, innovadora, fusionant-la amb elements i peces de l’obra de Martí Boada, per generar una nova creació. Boada és un científic foll pel bosc, que veu en el seu art allò que el bosc i l’arbre són, essencialment un autoart evolutiu, ensems cal·ligrafia i fins i tot literatura.

D'en Boada s’ha dit que és la persona amb més emocions per metre quadrat de bosc. Considera que,  tal com deia l’ecòleg Margalef, per entendre’l ens cal un poeta, i també ens cal un artista. Entén el bosc com una oportunitat il·lusionadora per motivar i afavorir-ne la comprensió, considerant-la com una via esperançadora per a la motivació i el respecte cap al medi.

El medi significa en aquest punt l’escenari i el suport decisiu per als humans. Sovint sembla talment que ens haguem arrogat una mena de “dret de cuixa” sense límits sobre ell. Un capteniment humà que fa pensar que pels especuladors de tota mena la natura és una bagassa a la qual tothom pot magrejar.

L’exposició és un mestissatge experimental, que els autors presenten com una obra híbrida, a partir de complicitats conceptuals i fins i tot ètiques compartides, que han trobat un excels acolliment de la Roser Oduber i els seus Forns de Calç, espai d’art magnífic, excepcional.

L’exposició s’inaugura el dijous dia 11 de juliol de 2019 a les 19:30  al Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat el Forn de la calç i romandrà oberta fins al 20 d’octubre.