El dia 29 de novembre a les 19.30 h. tindrà lloc a La Pedrera de Barcelona la projecció de
Bolos + Temps Mort + Legend amb l'artista Mohamed Bourouissa i Manuel Segade qui precisament amb motiu d'aquesta projecció a escrit que "en l'escena de l'art parisenca, el treball de Mohamed Bourouissa se situa a les afores: no encaixa en la tradició formalista francesa i les seves peces d'anàlisi sociològica són adscrites al gènere documental de la
banlieue, aquests ravals de París on, periòdicament, sorgeix la revolta. En realitat, Bourouissa no documenta la
banlieue sinó que la utilitza com un objecte conceptual, com un instrument de categorització sociocultural a través del que, una vegada revelats els seus codis, es fa llegible també la forma de violència simbòlica amb la qual es construeixen els estereotips d’alteritat de la classe social que ocupa el centre neuràlgic de la gran ciutat. Durant 2008-2009, Bourrouissa va intercanviar missatges, vídeos i fotografies amb un convicte d'una presó propera a París, condemnat per un delicte menor. L'intercanvi, a partir de la introducció d'un telèfon mòbil amb càmera per al pres, consistia en unes instruccions precises dictades per l'artista per obtenir documentació escenografiada de la vida a la presó. Poc a poc, el seu contacte comença a demandar-li a l’artista que retrati la vida de l'exterior com a intercanvi, la qual cosa inclou els seus viatges de treball, la seva vida íntima i les seves relacions personals, convertint-se en un retrat d'una relació diferida entre el dins i el fora. La narració respon a una economia d'intercanvi en la imatge però també estrictament capital a través de les recarregues que Bourouissa realitza per a l'altre i amb les quals aquest trafica a l'interior de la presó. El vídeo resultant,
Temps mort, revela en la seva qualitat mediocre la naturalesa de la relació digital, recollint també els missatges entre ells escrits en argot popular, adequant tots dos registres de llenguatge a la naturalesa del material. El filtre de la imatge queda anul·lat pel propi intercanvi que desmunta els límits entre el amateur i l'artista com una manera de burlar la rigidesa de l'administració carcerària transferit al llenguatge fílmic mateix. El títol de la seva peça més recent,
Boloss remitent a l'imbècil, al babau que cau en un parany deixant-se engalipar. Una doble projecció retrata en un aparent registre documental el desenvolupament d'una partida de cartes en la qual un dels jugadors menteix. Aquest engany, intrínsec a la relació en el joc, és analitzat pels propis participants a posteriori, revelant la construcció de la mentida i les reaccions emocionals en un ritual com el del póker, totalment il·legible per a llecs. En un altre nou triangle inclusiu, l'espectador esdevé també un
boloss amb recursos d'interpretació limitats, alhora seduït per la bellesa de l'engany"
A més de les peces projectades, la sessió inclou la presentació en format instal·lació de
Legend (2010) a l’avantsala de l’auditori. Diversos homes s'alternen i circulen entre els tres nivells de l'estació del metro Barbès Rochechouart de París per vendre cigarrets. Per
Legend, set d'ells van acceptar usar càmeres miniatura. Aquest dispositiu de captació proposa una mirada inversa sobre la seva relació amb els usuaris.