Madrid: La Fundació Ankaria ofereix les claus per valorar l´art

“Col·leccionar art consisteix a reunir un corpus d'obra capaç de produir delit en el col·leccionista sense prendre en compte el seu valor com a inversió”. Així opina l'advocat i col·leccionista Jaime Mairata, també patró de la Fundació, que ha donat les seves particulars claus per formar una col·lecció en el curs “Identificar i valorar una estampa”, organitzat per la Fundació Ankaria. Des del seu punt de vista, qui vulgui realitzar una inversió, hauria de decantar-se per alguns dels múltiples productes financers que satisfan el mercat abans que per l'art. “Les obres d'art tenen valor econòmic, però no sempre coincideix amb el seu preu”, va afirmar. Mairata, que va titular la seva conferència L'art de col·leccionar Art, va apuntar els múltiples problemes que se li presenten a qui està en la tesitura d'iniciar una col·lecció. I això com a conseqüència que al mercat de l'art “el canvi d'opinions és constant”. Per això, va recomanar “comprar sempre el que a un li agradi, amb formi a la seva sensibilitat estètica”. Per a aquest advocat, l'àmbit artístic es caracteritza per l'existència d'un nombre d'artistes incalculable i en constant creixement, unes pràctiques contemporànies que amplien les seves fronteres i una “manipulació extrema” que dóna lloc al fet que els valors artístics i econòmics segueixin camins divergents. A partir d'aquest estat de coses, col·leccionar pot semblar una tasca impossible en aquest “regne de la confusió”. Jaime Mairata va aconsellar als quals pensin iniciar-se en el col·leccionisme que formin el seu gust amb la finalitat de tenir criteri artístic, i va assenyalar que aquesta capacitat només s'aconsegueix amb l'observació i l'estudi, i la mirada crítica sobri milers d'obres i els seus elements formals, com la tècnica, els materials, la temàtiques o els codis ocults dels autors. Així mateix, va recomanar que la col·lecció estigui planificada per endavant, la qual cosa no equivalent a estar “encotillada”, doncs l'important és donar cabuda també a les sorpreses. D'aquesta manera, va precisar, “una col·lecció hauria de tenir un nucli central i uns satèl·lits”. Entre els secrets del bon col·leccionista, va citar la conveniència d'escoltar als artistes i als experts, i fins i tot debatre amb ells sobre el seu art; no optar només pels noms, sinó per les obres escollides dels artistes; i no deixar-se seduir per la “primera impressió”, sinó contemplar diverses vegades la peça abans de prendre la decisió d'adquirir-la o no. Segons el parer d'Isabel Elorrieta, directora de la fundació, el curs va pretendre desfer falsos sobreentesos sobre l'art, que li atribueixen un caràcter elitista i minoritari, només a l'abast dels iniciats. “La realitat és que hi ha moltes persones que estimen l'art, però que no s'apropen a ell o ho fan amb certa prevenció perquè es consideren no entesos. Per combatre aquesta idea és necessari que coneguin en el seu conjunt el procés creatiu i apropés a ell sense complexos, donant prioritat a les sensacions més que un altre criteri conceptual o formal. És la forma d'iniciar-se en aquest apassionant món”, va assegurar.