"Pintura catalana. Les avantguardes", llibre de Joan M. Minguet

Joan M. Minguet, professor d’història de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador d’aquesta revista, ha dirigit Pintura catalana. Les avantguardes (Enciclopèdia Catalana), un llibre en edició de luxe que repassa amb rigor 150 obres de quaranta artistes, entre el 1906 i el final de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de prop de quatre-centes pàgines, el volum proposa una nova mirada sobre aquest període, tot i transgredir d’entrada part del títol: “El concepte de pintura –explica el crític, des de l’altre costat del telèfon– amb les avantguardes no se sosté. No podíem deixar fora tota una sèrie d’artistes que treballaren la visualitat a través de fotomuntatges, cartells o cal·ligrames; anem més enllà de la pintura i d’una successió d’ismes i estils.” Aquest relat ofereix la possibilitat de transitar el treball de diversos artistes i, sense defugir la trinitat Picasso-Miró-Dalí, s’incorporen altres veus –Torres-Garcia, Togores, Barradas–, però també els creadors que es refugiaren a la capital catalana amb l’esclat de la guerra europea, com ara Lloyd o Sacharoff. La tria es presenta “sense la voluntat de suggerir un cànon” i planteja un seguit de vaivens per múltiples maneres d’afrontar les avantguardes i els camins d’experimentació que cada artista decidí recórrer, alhora que s’insinuen les afinitats i influències entre autors. “Les primeres avantguardes –s’apunta al pròleg– són un moment de l’art català ple d’esplendor. D’esplendor i, també, de confusions. Potser aquesta esplendor sorgeix, precisament, de les paradoxes, del caos que pressuposa el mateix concepte d’avantguarda en el camp de l’art (experimentació, democratització de la visualitat, transversalitat...)”. Endreçat a partir d’un ritme cronològic, el llibre de gran format s’enceta sis anys abans de l’exposició cubista que es realitzà a les Galeries Dalmau, moment que acostuma a marcar-se com el tret de sortida. L’obra escollida és un Picasso del 1906, el retrat de Josep Fondevila pintat a Gósol, on es gesta la llavor de Les demoiselles d’Avignon (1907). Aquest recorregut apassionant, que circula pel poema Jaculatòria (1923), de Joan Salvat-Papasseit; el Manifest Groc, de Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà; el collage Tres escultors que presenta ADLAN (1935), de Salvador Ortiga; o la litografia Llegiu Catalunya (1937), de Carles Fontserè; es clou amb Arrangez vous, que Esteve Francès pintà des de l’exili el 1939. “Un paisatge surrealista, inconcret, hipnagògic que recorda, ni que sigui des de la llunyania, que el país on havia nascut havia caigut en mans del feixisme. I que, en aquell panorama tan desolador, l’esperit de les avantguardes havia de quedar adormit durant molts i molts anys”, rebla l’autor. Un final amarg per a una etapa joiosa de l’art català, “tan paradoxal i resplendent”. Pintura catalana. Les avantguardes, que inclou textos de Roberta Bogoni, Josep Casamartina, Muriel Gómez, Ainizie González, Jèssica Jaques, Quim Módenes, Jesús Navarro, Núria F. Rius, Txema Romero, David Santaeulària, Anna del Valle Martí i Mercè Vila, és el quart volum que Enciclopèdia Catalana dedica als principals moviments de l’art català. La col·lecció es va encetar amb títols dedicats al gòtic, el romànic i el modernisme. A la imatge, Hereus d’Esteve Francès. Arrangez vous, d’Esteve Francès, 1939. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.