Any Vallmitjana: donar visibilitat a la seva obra escultórica

Podrem haver fet un mateix trajecte urbà cinquanta, cent, mil, incomptables vegades sense adonar-nos de la presència d’un determinat element que hi roman impertèrrit, permanent i estoic. En el nostre fer, ancorat a la rutina, vivim els trajectes com a trànsits obligatoris, instants i llocs de pas, sense parar atenció a la suggeridora riquesa compositiva de l’espai públic. A mitjans del segle XIX, Charles Baudelaire rescatava el terme flâneur del diccionari de mots pejoratius per donar-li un nou aire; el flâneur deixava de ser aquell gandul que vagarejava perdent el temps per esdevenir una persona inquieta que deambula per carrers i bulevards oberta a totes les impressions que se li ofereixen. En termes poètics, el seu amic Balzac descrivia la flânerie com “la gastronomia dels ulls”. El primer taller d’escultura. Balzac moria l’any 1850; aquell mateix any, a Barcelona, els germans Venanci i Agapit Vallmitjana, de vint i divuit anys respectivament, obrien el seu primer taller d’escultura al cor del barri gòtic, a la Baixada de la Canonja. A partir d’aquest moment, i amb un extraordinari domini de la tècnica, els Vallmitjana comencen una producció escultòrica molt prolífica i seves són moltíssimes de les escultures que actualment embelleixen i decoren alguns dels indrets i edificis més singulars de Barcelona, des de la universitat al cementiri de Poblenou, passant per la catedral, Santa Maria del Pi o el parc de la Ciutadella. Hi hem passat per davant tantes vegades i tanmateix no les hem vist mai. Precisament per donar visibilitat i posar en valor la tenacitat creativa d’aquests dos germans, la Universitat i el Seminari Conciliar de Barcelona, juntament amb altres i nombroses institucions que hi donen suport, organitzen l’any Vallmitjana al llarg d’aquest 2019, coincidint amb el centenari de la mort de Venanci. El web www.anyvallimtjana.com és l’eina estructural del projecte i recull les diverses iniciatives programades, entre les quals unes jornades científiques els dies 8 i 9 de maig a la Universitat de Barcelona, gratuïtes i obertes a tothom, que donen a conèixer la importància de la tasca dels germans, la particularitat i personalitat de cadascun d’ells i la seva influència posterior sobre les noves generacions d’escultors catalans. La ruta Vallmitjana. El web inclou també la ruta Vallmitjana, una mapa on es detallen, descriuen i referencien les múltiples escultures que es troben disperses per la ciutat, tant a l’espai públic com a l’interior d’esglésies i museus, i també fora de Barcelona. La ruta mostra també les escultures desaparegudes, sobretot durant la Guerra Civil, de les quals es té constància fotogràfica. El mapa dóna una idea del gran volum de treball dels Vallmitjana. A més, la secció del web Coneixes un Vallmitjana? demana la participació ciutadana per tal d’incorporar a la ruta noves peces, que potser no estan encara identificades i catalogades i formen part d’una col·lecció particular o institucional. Es tracta d’un work in progress que ens convida a mirar-nos els nostres trajectes habituals amb uns altres ulls. A les imatges, escultura d’Averrois, obra de Venanci Vallmitjana, al vestíbul de l’edifici històric de la catedral. A la dreta, escultures de l’apostolat de la façana de la catedral. Obra d’Agapit Vallmitjana (Fotos Guillem F. Gel).