"El país dels cuiners. De Ca la Teta al Bulli", al Museu de l'Empordà

El Museu de l’Empordà de Figueres presenta fins al 15 de setembre "El país dels cuiners. De Ca la Teta al Bulli". Figueres és un epicentre geogràfic i cultural propici a donar genialitats artístiques. Si al segle XX, el geni empordanès indiscutible va ser Salvador Dalí. Al segle XXI, cal reconèixer que la genialitat de seny i rauxa a la catalana continua estant en aquest tram de costa de l’Alt Empordà i que ara es diu Ferran Adrià. Ja ho va vaticinar el mateix Dalí quan va dir en la seva Vida secreta que “de petit volia ser cuinera.” Així com ell va ser la culminació del moviment pictòric que ens va connectar amb el surrealisme francès i amb tota l’onada avantguardista europea i, de retruc, mundial, el creador d’El Bulli també significa la culminació del que representa la cuina empordanesa en el darrer mig segle i de la revolució gastronòmica que ha protagonitzat. Ara, passats trenta anys de l’eclosió d’El Bulli i amb el reconeixement d’una cuinera, Carme Ruscalleda, entre els Premis Nacionals de Cultura, tenim prou perspectiva del que ha estat “la nova cuina catalana” per poder-ne fer una historiografia meticulosa. Amb aquest esperit, el Museu de l’Empordà presenta l’exposició El país dels cuiners. De Ca la Teta al Bulli, que està comissariada pels fotògrafs Francesc Guillamet i Josep Algans i pel dissenyador Manel Gràvalos. Ells mateixos ho diuen ben clar: “El país dels cuiners planteja que existeix un fil invisible que amb el temps anirà teixint aquest univers gastronòmic empordanès que bascularà des de la cuina tradicional, afrancesada i de qualitat promoguda per Lluís Duran Camps des de l’hotel Duran –una veritable escola–, passant per l’impuls que l’esperit renovador de Josep Mercader donarà a la cuina catalana, fins a arribar al paroxisme de l’art culinària que es culminarà des d’El Bulli. Una aportació revolucionària en la gastronomia mundial, que, com el mateix Ferran Adrià reconeix, només s’ha pogut fer des del respecte a la cuina tradicional, sense la qual no hauria pogut existir la renovació, i des del vincle ineludible al producte i al paisatge empordanès.” En aquesta exposició, trobarem nombroses imatges, objectes i cites de la història insòlita de la nostra gastronomia, que té l’origen figuerenc en el restaurant Can Duran, bressol de cuiners fets de mar i muntanya, de sirenes i pastors, que serà la llavor d’un arbre magnífic, el tronc del qual és el Motel Empordà, propulsor de la constel·lació d’El Bulli i de totes les seves estrelles Michelin i l’estol de cuiners que portaran la seva bandera per la resta de Catalunya i a l’altra banda de món. El recorregut per aquests tres establiments emblemàtics el podrem fer a través d’artistes universals d’aquest territori, amb Dalí i Pla al capdavant, gastrònoms il·lustres que van fer de far en la descoberta internacional de la Costa Brava a partir dels anys seixanta, des que aquesta plana de l’Empordà va esdevenir el paradís somiat de francesos i d’altres forasters fins que la nova cuina catalana traspassés totes les fronteres. A la imatge, Cuiners del restaurant Duran del Portús. c.1955. Foto Meli. Arxiu Meli.