Platja d´Aro: Presentació del cartell del Carnaval 2012 d´Elena Vizerskaya

El Carnaval 2012 de Platja d’Aro se celebrarà de l’11 al 22 de febrer ja té imatge oficial. A partir d’una fotografia original de la prestigiosa fotògrafa d’Elena Vizerskaya, s’ha realitzat l’adaptació i el retoc gràfic necessari per assolir una imatge moderna, elegant i suggerent. L’esdeveniment celebrarà d’aquí a dos mesos la seva 35à edició després de la seva recuperació l’any 1978. Organitzat per la regidoria de turisme, de l’ajuntament de Castell–Platja d’Aro amb la col·laboració de la Federació de Colles de Carnaval, mantindrà com a eixos principals de la seva programació les activitats de Dijous Gras (16 de febrer), la Gran Rua de Carrosses i Comparses (dissabte 19 de març), i l’Enterrament de la sardina (22 de febrer). El Rei i la Reina Carnestoltes d’enguany seran enguany representants de la colla Vas Dat. L’actual format del Carnaval de Platja d’Aro és doncs relativament jove, 35 anys, però la celebració originàriad’aquesta festivitat a la vila, és molt més antiga, d’abans de la Guerra Civil espanyola. El nucli de Fanals –nom originari de la població – i que fins l’any 1858 formà part del municipi de la Vall d’Aro – juntament amb Castell d’Aro, Solius, Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva – era a primers del segle passat un poblet d’uns 400 habitants, dedicat a l’agricultura. Hi havia diverses societats de socors mutus, també un casino, i s’organitzaven activitats socials al llarg de l’any, i una d’elles, el Carnaval. Com documenta en diverses obres l’estudiós de la història local, Pere Barreda, la festa era molt coneguda i popular a tota la comarca malgrat ser una vila petita. Sobretot la jornada de Dijous Gras amb els populars “ballets” (una representacions barreja de cançó satírica, teatre i dansa), les sardanes i els balls de tarda i de nit amb les millors orquestres del moment. També ho era el dimarts, quan ja s’organitzava el Ball de la Dona. Elles pagaven entrada i anaven a treure els homes a ballar, però a diferència de com es fa avui arreu, no anaven amb la cara tapada. La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en la celebració del Carnaval, i molt especialment la prohibició de celebrar-lo decretada pel nou règim dictatorial. Es perderen els “ballets”, el Ball de la Dona, i sota l’eufemisme de bailes de trajes típicos regionales s’aconseguí el permís de les autoritats per fer els balls de dijous, diumenge i dimarts. Amb el pas dels any hi havia cada cop més dificultats per trobar sales on fer-hi els balls de nit, i a primers dels setanta es van desplaçar a les discoteques. L’adveniment de la democràcia el Carnaval de Platja d’Aro tornà a agafar volada. L’any 1978 es va traslladar la celebració a un envelat, i al 1979 s’introduí la figura del Carnestoltes – de llarga tradició a Catalunya -, i diverses comparses es passejaven pels carrers fent gresca, acompanyats de bandes musicals belgues i suïsses. Dues novetats, aquestes, inspirades en el Carnaval de Lucerna, on l’any 1975 una delegació municipal s’hi traslladà per estudiar-ne el model, de la mà d’Andrés Zimmermann, popular restaurador, i gran dinamitzador de la festa amb la colla Els Pipas.