[caption id="attachment_22670" align="aligncenter" width="300" caption="Rosa Maria Puig"]
[/caption]
Amb ocasió de la Nit Modernista organitzada pel grup Gastronòmic Cultural EVA’s al Restaurant la Niña del Passeig de la Ribera de Sitges, l’artista sitgetana Rosa Maria Puig i Reixach va obsequiar els assistents amb una xerrada sobre el nord-americà filantrop i amant de les arts Charles Deering i el seu fort vincle amb Sitges, on va viure llargues temporades de 1908 a 1921. La Rosa Maria, en els anys que va residir als Estats Units, es va començar a interessar pels Deering i a recollir-ne informació que ara ha volgut compartir.
El llegat més significatiu de Charles el constitueix sens dubte un dels edificis més emblemàtics de la Vila, el Palau Maricel. És cert que l’ocasió no podia ser més oportuna; l’any entrant marcarà el centenari de la inauguració del Gran Saló del Palau. Sovint es recorden les persones pels seus darrers fets o paraules i, malgrat la construcció i expansió del Palau, no és cap misteri que Charles Deering deixà un sabor agredolç en retornar a Estats-Units enduent-se la magnífica col·lecció d’obres que conservava al Maricel.
La xerrada va servir per descobrir els matisos i els detalls de la vida dels Deering, que experimentaren una autèntica passió per Sitges i per Catalunya. Malauradament, la relació es va veure estroncada.
El rerefons de l’acte va ser un treball d’investigació, incloent correspondència i materials de l’època, sumats a la projecció de fotografies que la mateixa autora de la xerrada va realitzar a les residències dels Deering, als Estats Units. En un emotiu acte de reconeixement, Rosa Maria Puig va amanir la presentació de quantitat d’anècdotes i va conduir els assistents en un recorregut, no només en el temps, sinó també en l’espai per endinsar-se de forma efusiva en el context de l’època. Alguns dels detalls impactants que va descobrir l’artista sitgetana, que pocs ens podíem esperar, és la presència de símbols característics del Palau Maricel al Municipi que Charles Deering tenia als Estats Units. També va ser interessant conèixer els detalls de la reacció dels sitgetans de l’època en assabentar-se de les intencions d’en Deering de marxar i de com l’assumpte va arribar a assolir tal dimensió que fins i tot el Congrés dels Diputats de Madrid va aprovar una moció. El resultat però, el coneixem tots. Charles Deering va marxar emportant-se la pràctica totalitat de la seva obra cap a Estats-Units. Finalment, una descoberta ben sorprenent també va ser que l’amant nord-americà de les arts, enamorat de Sitges, va emprendre un darrer viatge de tornada.
És d’agrair que artistes sitgetans actuals com la Rosa Maria recordin la gran aportació de Charles Deering a la Vila en la figura de l’emblemàtic Palau Maricel. No seria inversemblant imaginar-se el referent cultural a nivell internacional que hagués pogut representar avui Sitges, en cas que el col·leccionista nord-americà hagués vist el seu somni fet realitat al crear un Museu i Centre d’Art a la vila.
Eduard Herrmann