La notícia luctuosa dels darrers dies de l'any 2011 ha estat la mort del galerista Manuel Barbié Nogaret a l'edat de 38 anys. Ha estat una notícia colpiadora, per la personalitat del galerista i, sobretot, per la seva extremada joventut. Barbié va agafar els regnes de la galeria que porta el seu primer cognom l'any 1988. L'havia fundat el seu pare l'any 1965. L'any 2006 vatraslladar el seu espai a la cantonada del Passeig de Gràcia amb València. El passat 25 d'octubre la galeria va tornar a la seva seu històrica del Consell de Cent.
La mort de Manuel Barbié ha estat un cop molt fort per l'art català. Barbié es un nóm históric i l'empenta del jove Manuel Barbié Nogaret havia arrelat. La seva darrera exposició va ser
Afinitats sel·lectives que es va clausrar el 17 de desembre amb obres de Picasso, Calder, Tàpies, Torres-García...
Roberta Bosco a
El Pais ha deixat escrit que Barbié "fou un dels marxants d'art més coneguts de Barcelona". Per a Montse Frisach d'E
l Punt Avui "Manu Barbié era l'alegria estètica". J.F. Yvars a
La Vanguardia ha deixat escrit que "els seus projectes artístics continuïn endavant seria el millor homenatge a la seva memòria". Llucià Homs, actual director de la Virreina i exgalerista considera a Barbié "un home generós, atent, sense maldat però en absolut ingenu. Quin gran galerista hem perdut!".
Des de
bonart ens afegim a les mostres de condol rebudes per la família i a la vegada lamentem la pérdua d'una persona jove, plena de projectes; uns projectes que ens havia explicat amb entusiasme en diferents ocasions; la darrera en el seu estand de Feriarte. Manuel Barbié Nogaret ha deixat un buit important en el món del galerisme català.
Alexandra Camps