El llibre és el número 201 de la col·lecció de quaderns editada per la Diputació de Girona conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. Al llarg d’aquesta notable quantitat de volums ja publicats, la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i la història de les terres gironines mitjançant les seves dues línies de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d’abast general). Amb aquesta nova monografia dedicada a Llers ja són 115 els municipis protagonistes dels «Quaderns de la Revista de Girona».
La presentació ha estat a càrrec d'Albert Piñeira, vicepresident segona de la Diputació de Girona; de Carles Fortiana, alcalde de Llers; Rafel Noguer, director de banca d’Institucions de CaixaBank a Girona; Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció; David Pujol, mestre i doctor en ciències de l’educació, i Antoni Egea, l’autor del llibre.
El llibre
Des de la seva posició privilegiada a cavall de la plana i el Pirineu, Llers concentra en el seu territori bona part de les característiques geogràfiques, paisatgístiques, patrimonials i històriques de l’Alt Empordà. Diversos elements han forjat Llers i els llersencs d’avui a través d’un procés històric que aquest quadern resumeix: la situació estratègica de la població, al bell mig de l’Alt Empordà; l’esforç per treure rendiment d’una terra seca, esquerpa i rocallosa; un passat ric en esdeveniments, i una història convulsa.
Seguint amb les coordenades pròpies dels «Quaderns de la Revista de Girona», el llibre és una monografia sintetitzada que pretén recollir els aspectes més destacats del passat i el present de tot aquest territori. El llibre consta de quaranta capítols, al llarg dels quals l’autor ha anat desglossant les característiques més destacades del municipi de Llers, com són la història, la cultura, l’esport i l’associacionisme, entre d’altres.
Antoni Egea (Girona, 1957) és autor de diversos articles sobre història de l’Empordà publicats en revistes de Figueres, Girona i Barcelona. També ha escrit els llibres
Aspectes històrics de Siurana d’Empordà i
Figueres en els
segles xv i xvii, i és coautor, amb Marisa Roig i Joan Serra, de
Vilamalla, mil anys d’història; amb Carles Bosch, de
Mil anys de domini episcopal a Bàscara, L’antic municipi d’Orriols i
L’antic municipi de Calabuig, i amb Joel Colomer, Miquel Àngel Fumanal i Inés Padrosa, de
700 anys de l’Hospital de Figueres. Actualment té en curs de publicació el llibre
Toponímia històrica del terme de Figueres. Dins de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» és coautor dels volums
Capmany (amb Marisa Roig),
Vilanant (amb Pere Borrat)
Siurana d’Empordà i
Pau (amb David Pujol) i
El Far d’Empordà (amb Erika Serna).
Foto Miquel Millan.