Sant Cugat del Vallès: Es proposa la concessió a Grau-Garriga de la medalla d´or de la ciutat

  L’àrea de Presidència, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès portarà aquest dilluns al ple la proposta de concessió, a títol pòstum, de la medalla de la ciutat en la seva categoria d’or a Josep Grau-Garriga. La proposta, que es fa d’acord amb el Reglament Municipal d’Honors, distincions i Protocol, fa especial menció a la contribució de Grau-Garriga a la creació d’un nou corrent artístic, l’Escola Catalana del Tapís, cosa que ha fet que Sant Cugat sigui un dels pilars de l’art tèxtil català, amb el centre neuràlgic a la Casa Aymat, ara Museu del Tapís Contemporani.   Josep Grau Garriga és, sens dubte, l’artista santcugatenc més important de tots els temps, per la qualitat de la seva obra, per la repercussió i transcendència de la mateixa en l’esdevenir artístic local, nacional i, fins i tot, internacional, i pel reconeixement obtingut al país i a fora, en vida i després de la seva mort.   Va néixer el 18 de febrer de 1929. Grau Garriga es va reinvindicar sempre, i sobretot d’ençà que es va traslladar a viure a França, pintor, pagès, santcugatenc i català. Aquests són, es podria considerar, els eixos de la seva personalitat social i artística.   Aquesta és una característica de la persona i l’obra de Josep Grau Garriga: la bidireccionalitat local-global, Sant Cugat-món. La seva dimensió universal profundament arrelada en una identitat perfectament i íntimament local, santcugatenca i catalana. Si artísticament beu de fonts diverses, gaudint especialment de les més universals, la seva és una obra de visió profundament i fermament catalana d’arrel santcugatenca.   L’any 1957 va començar la seva col·laboració activa amb la Fàbrica de Catifes i Tapissos de Tomàs Aymat, propietat, des de feia poc, de l’industrial terrassenc Miquel Samaranch, que li va possibilitar viatjar i establir-se una temporada a París, on va prendre contacte directe amb els artistes informalistes i, ben especialment, amb Jean Lurçat, iniciador de la revolució en la tècnica i el concepte de l’art del tapís del segle XX a França i Europa. Ambdós iniciaren una col·laboració, i una amistat, que va perdurar fins a la mort de Lurçat, el 1966.   Al seu retorn a Sant Cugat, aplicà a la manufactura Aymat els coneixements tècnics i conceptuals adquirits a França, amb lleugeres diferències i aportacions autòctones que suposen el naixement de l’anomenada, de comú acord entre Samaranch i ell mateix, Escola Catalana del Tapís. Aquest és l’inici d’una carrera en la qual Grau Garriga va excel·lir i va ser reconegut nacionalment i internacionalment.   L’any 1989, arran d’un encàrrec de tres exposicions per part de l’Ajuntament d’Angers, es traslladà a viure a la regió d’Anjou, concretament al petit poble de Saint Mathurin-sur-Loire, on ha viscut fins a la seva mort. En tot aquest temps, mai no ha interromput la seva relació personal i artística amb Sant Cugat, per a ell, indiscutiblement, el seu bressol personal i artístic.   El 2004, amb ocasió del seu 75è aniversari, l’Ajuntament de Sant Cugat va organitzar l’Any Grau Garriga. S’hi van fer 2 exposicions d’obres seves i 3 exposicions d’altres artistes a l’entorn de la seva obra, així com 2 concerts, així com d’altres activitats de difusió i homenatge. Va ser aquest un sentit reconeixement de la seva ciutat a l’artista, sens dubte, de major projecció i reconeixement internacional.