Un "petit Prado" al Museu Víctor Balaguer

Fins al 13 d’octubre del 2019, la biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú presenta una exposició d’obres cedides pel Museu del Prado. Quan la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va obrir les portes l’octubre del 1884, les seves parets ja exposaven una trentena de pintures procedents del Museu del Prado. Més d’un segle després, el dipòsit Prado del museu vilanoví s’alça com un dels més antics i singulars arreu del territori. Robatori d’Erik el Belga. Cinc reials ordres executades entre el 1882 i el 1886 van dur a Vilanova i la Geltrú un total de 54 teles de mestres com ara Juan Bautista Maíno, Vicente Carducho o Juan Carreño de Miranda. El projecte del reconegut polític i escriptor Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) naixia amb una categoria del màxim nivell, i nombroses personalitats s’aproparen a conèixer de prop aquest nou temple cultural. Alguns d’ells, joves artistes com ara Enric Serra, Hermen Anglada-Camarasa o Ramon Casas, que amb motiu de la seva visita donaren obra al museu, en el que avui configura el llegat fundacional de pintura del segle XIX. Una de les més conegudes és la visita de Santiago Rusiñol, l’any 1891, per admirar en directe la majestuosa Anunciació, d’El Greco, una obra pertanyent al dipòsit del Prado que durant prop d’un segle va esdevenir tota una icona del museu. L’any 1981, però, un robatori perpetrat per Erik el Belga va provocar l’aixecament del dipòsit original i el seu retorn a Madrid. El petit Prado a Vilanova. Des de mitjan dècada dels 80, una nova selecció d’obres continua la història d’aquest petit Prado a Vilanova i la Geltrú. El dipòsit actual, format per un total de 38 pintures, és ara el protagonista de l’exposició temporal La presència del Prado. Episodis d’una història, que coincidint amb el bicentenari del Museu del Prado (1819-2019) s’exposa per primera vegada en la seva totalitat. La mostra es defineix com una visita a un micromuseu del Prado: un recorregut pels segles XVI, XVII i XVIII amb alguns dels noms i gèneres més destacats de la pinacoteca madrilenya. Pantoja de la Cruz i la seva Dama desconeguda apropen al visitant la confluència de la tradició flamenca i la tradició italiana –especialment la dels mestres venecians–, per després obrir un ampli ventall d’autors, temes i estils. Grans escenes religioses pròpies de la Contrareforma –Carducho, Ricci–, retrats de cort dels Àustries i els Borbons –en què destaca el Carles II de Carreño de Miranda i dos Goya amb Carles IV i Maria Lluïsa de Parma– o la pintura flamenca de temàtica mitològica i paisatgística amb Rubens, Jan Brueghel el Vell, Snyders o Wildens. També hi tenen el seu lloc alguns dels noms fonamentals de la pintura espanyola del Segle d’Or: dues teles de Juan Bautista Maíno procedents del Retaule de les Quatre Pasqües de Toledo, un Sant Felip de José de Ribera i un Sant Jeroni llegint de Bartolomé Esteban Murillo esdevenen algunes de les obres més exquisides del conjunt. No hi falta El Greco, avui amb dues pintures al dipòsit i amb el record de L’Anunciació en la memòria col·lectiva. Peces del segle XIX, com ara el Dos de Maig de Sorolla, completen aquest univers del Prado a Vilanova. Descobrir la història. L’exposició descobreix la història del dipòsit i apropa el visitant a la seva antiguitat, valor i significat. Una presència centenària del Museu del Prado que es vincula a l’origen de la resta de col·leccions del museu i que posa en relleu l’esplendor únic del projecte cultural de Víctor Balaguer. A la iamtge, Juan Pantoja de la Cruz. Dama desconeguda. Segona meitat del segle XVI. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Dipòsit del Museu del Prado.