L'art cotitza a la borsa

Les darreres declaracions dels màxims dirigents del Fons Monetari Internacional i també dels del Banc Central Europeu en relació amb una altra recessió mundial han disparat totes les alarmes i han fet de nou sobrevolar damunt dels nostres caps l’espasa de Dàmocles. Per al món de l’art, aquest context s’assimila al doble tall de l’espasa. D’una banda, la situació catastròfica que afecta les galeries d’art, les cases de subhastes, els centres expositius i els artistes, que veuen com cada dia tenen una dràstica reducció pressupostària i la retallada econòmica de tots els seus apartats. Un moment que, si se sap aprofitar, pot ser molt beneficiós per adquirir a preus excel·lents obres d’art sobretot d’àmbit nacional. Ratifico aquí la meva posició, valgui la modèstia, d’animar aquells que vulguin iniciar o bé completar la seva col·lecció a estar ben atents a les pròximes subhastes, en les quals ben segur que trobaran ofertes en relació amb la seva qualitat-preu. L’art més proper al públic en general –aquell que no s’entén com d’alta gamma– veu com de manera imparable les seves cotitzacions continuen caient en picat. I és que l’art ofereix oportunitats d’invertir malgrat la crisi! Per l’altra banda, un escenari, no sé fins a quin punt irreal –esperem que no es produeixi una bombolla de l’art, que segons els experts superaria amb escreix la ja coneguda del sector immobiliari–, que facilita importants guanys en les transaccions financeres en la compravenda d’art d’alt nivell.

Sabut és que els valors refugi més importants d’aquests moments continuen sent l’or i l’art. El primer està en els seus màxims històrics i, pel que fa al segon, s’està situant en el mateix camí, tot i que cal matisar quin és el tipus d’art que avui s’entén com a base econòmica  segura. Els últims índexs sobre el mercat de l’art constaten un creixement –en alguns casos espectacular– amb referència als anys 2008 i 2009. Els experts auguren una tendència alcista per aquest 2011 en les obres d’alt nivell, malgrat les turbulències financeres que estan arribant.

En l’epicentre de la crisi, molts artistes van resultar afectats per aquesta davallada. Uns casos concrets són els de Damien Hirst  i Jeff Koons,  que van baixar el seu volum de negoci un 92% i un 66%, respectivament. Aquesta volatilitat del mercat i la seva propensió a una inflació i reducció dels seus valors van fer que els inversors optessin per altres de més consolidats. Encara que l’art contemporani ha crescut espectacularment en l’última dècada i ha recobrat una tendència alcista durant el 2010 i tot aquest 2011, els especuladors i inversors artístics han pres posicions més conservadores, i han apostat més per l’art modern i per l’art de la postguerra. No són moments per arriscar-se i especular amb joves artistes que encara han de demostrar i consolidar la seva solidesa en els pròxims anys. I és que, quan hi ha tempesta, qualsevol port és un bon refugi, fins que retorni la calma.

D’un temps cap aquí, les importants multinacionals de l’art han buscat recepta per poder mantenir els seus actius en un lloc segur, i han intentat salvar-se dels alts i baixos que el sistema financer està sofrint. Formules que comporten refermar encara més les obres d’art com un valor que podria cotitzar, per exemple, a la borsa, com ara les accions, les participacions, les carteres, etc.

Joan Gil