La pintura de Boldini, la fotografia de Eamonn Doyle i la tècnica del pastel, protagonistes de les properes exposicions de Fundació Mapfre

La proposta expositiva que Fundació Mapfre presentarà aquesta propera tardor a les seves sales de Madrid i Barcelona representa, un any més, una suggerent combinació de pintura i fotografia, amb períodes i propostes estètiques molt diferents. La programació arrencarà el 12 de setembre a Madrid, amb la presentació de l'exposició de l'irlandès Eamonn Doyle. La mostra, que es podrà visitar a la Sala Bàrbara de Bragança, suposa la primera presentació a Espanya de la feina d'aquest singular fotògraf, l'obra ofereix, entre d'altres descobriments, una peculiar visió de la capital irlandesa i els seus habitants. Les seves sèries I, ON, i End., La "Trilogia de Dublín", transmeten, amb el seu ús estratègic de la retallada i l'enquadrament, moments de quietud i d'energia frenètica, de soledat i de comunitat. La mostra inclourà també el seu últim treball, la sèrie K, amb fotografies en color i gran format d'una sèrie de figures espectrals que, emplaçades tant a la costa oest d'Irlanda com -per encàrrec exprés de la Fundació- a Extremadura, canvien constantment de forma. El 18 de setembre, a la sala Recoletos s'inaugurarà L'esperit d'una època: Boldini i la pintura espanyola de finals del segle XIX. Giovanni Boldini (Ferrara, 1842 - París, 1931), de qui tampoc fins ara s'havia pogut veure a Espanya una mostra representativa, es va convertir en un dels més influents retratistes en l'àmbit internacional en el trànsit del segle XIX al XX. Instal·lat a París des de 1871, va mantenir al llarg de tota la seva vida un estil basat en la intuïció de l'instant, la captació del moviment i una frescor que desafia les poses impostades del passat, tot això reflectit en ràpides pinzellades i gestos insòlits sense perdre mai de vista l'atenció a la figura ia l'expressió del retratat. L'exposició proposa així mateix un diàleg entre l'obra de Boldini i la de pintors espanyols que, actius igualment en l'àmbit del canvi de centúria i també amb projecció europea, comparteixen en certa manera territori pictòric amb l'italià. La relació, il·lustrada amb obres de, entre altres noms, Mariano Fortuny, Raimundo de Madrazo, Joaquín Sorolla o Ignacio Zuloaga, revela sorprenents coincidències i rics contrastos. A Barcelona, ​​a la Casa Garriga Nogués, a partir del 3 d'octubre s'oferirà una proposta un tant sorprenent: Tocar el color: La renovació del pastís, presenta, a través de més de gairebé un centenar d'obres, una lectura nova de l'evolució d'aquesta tècnica pictòrica i del paper que va exercir en les successives innovacions artístiques que a través de les que es forja la modernitat artística. Entre els "pastelistas" recollits en la mostra es troben Eugène Boudin, Mary Cassatt, Odilon Redon, Edgar Degas, Pablo Picasso, Joan Miró o Hans Hartung, artistes que amb el seu treball van conferir noblesa a les guixos de colors i van atorgar un estatut nou a una tècnica que es popularitza de manera molt destacada al llarg del segle XX.