"Andreu Carulla. Dishculptur x el celler de can roca" s'inaugura el 4 de febrer a l'Espai Eat Art - Lluís Vilà

Sota el títol Andreu Carulla. Dishculptur x El Celler de Can Roca l'Espai Eat Art Lluís Vilà de Banyoles presenta la primera exposició d'aquest artista multidisciplinar. Entre les obres es podrà veure el projecte Boulder Plate (Pla de roca) creat expressament per al restaurant gironí. També s'exhibeixen altres protopits i una sèrie d'eat art fungible. Andreu Carulla (Banyoles, 1979) és un dels valors emergents del disseny nacional. Recentment, ha estat seleccionat per la prestigiosa revista anglesa Wallpaper com un dels dissenyadors joves més prometedors de l'Estat espanyol. L'exposició es durà a terme del 4 de febrer al 24 de març del 2012. La inauguració serà el dissabte dia 4 de febrer a partir de les 12.30 h. Més informació: www.andreucarulla.com ------------------------------------------------- “Els antiplats” d'Andreu Carulla. Treballar al costat d'un homenot inquiet, vital, creatiu i apassionat és sempre motiu de satisfacció i, evidentment, de contagi positiu. El talent i el treball constant d'aquest banyolí-català que comença a traspassar fronteres no deixa ningú indiferent. Per aquesta raó, el restaurant El Celler de Can Roca de Girona, que està esdevenint el nou Bulli amb segell propi, s’hi va fixar per introduir-lo en el seu ecosistema creatiu. El resultat ha estat una sèrie d'antiplats que són part del complex mecanisme de producció simbòlica de la nova cuina contemporània. Còdols de riu que són suport i, alhora, signe distintiu d'un restaurant i d'una família; fanalets que embolcallen la llum platònica de la creativitat del menjar mentre exhibeixen una epidermis en forma de globus terraqüi o, per arrodonir-ho –mai més ben dit–, un memorable gol de Messi, no apte per a merengues, en forma de dolç i sucat per un audiovisual. Plats o antiplats que es barregen amb prototips mai realitzats comparteixen espai en aquesta exposició. La primera d'aquestes característiques de l'autor. I, a més, hi hem de sumar una nova línia de creació en què el pa es converteix en una làmpada tova. Per tant, es posa de manifest com la mixtura entre art, disseny industrial i enginyeria pot funcionar a la perfecció amb ments preclares com les d'Andreu Carulla. És quan dormo que hi veig clar, proclama el poeta J.V. Foix en els seus malenconiosos mots. Carulla fa poesia manufacturada amb precisió artesanal, retrofuturisme d'anticipació i, evidentment, reconsidera el concepte plat. Ja no és només un espai rodó i planer. Potser remirant cap als nostres ancestres de fa milions d'anys, aquest artefacte es desintegra per tornar-se a refer de mil maneres: menys o igual de funcionals, però infinitament més creatives. Els antiplats, com si d'un grup de música es tractés, ens permeten el luxe de mimar les nostres pupil·les i de jugar amb els volums i els sentits, com fan els menuts, deixant un xic de banda la funcionalitat també sempre inherent. Com cal fer. Ricard Planas Camps, crític d'art