El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí exposa fins el 22 de maig l'obra de Rusiñol sobre el monestir de Poblet.
Buscant nous estímuls pictòrics Santiago Rusiñol i Ramon Casas van passar tres setmanes l’abril de 1889 al monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, dibuixant i estudiant el recinte, que en aquelles dates estava abandonat i en estat de ruïna. Que va ser una experiència positiva i productiva en donen fe el gran nombre d’obres que els dos artistes van pintar durant aquella estada. Són obres que han estat poc exposades i que constitueixen un apartat específic i relativament rar dins el catàleg de tots dos pintors.
Per a Rusiñol, l’estada a Poblet significa, a més, un punt d’inflexió en la seva trajectòria artística. Com diu la comissària de l’exposició, Vinyet Panyella,
“clou la visió romàntica paisatgística i historicista, alhora que pren força la visió subjectiva que, sense renunciar al realisme, atorga a la seva puntura el caire de lirisme intimista i melancòlic que l’abocarà al simbolisme i que impregnarà tota la seva obra
”.
L’exposició es divideix en cinc àmbits:
L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del Monestir i
Reminiscències, que mostren els diversos moments de l’estada de Rusiñol a Poblet i les influències posteriors en l’obra del pintor. Es repassa l’amor per les ruïnes com a font d’inspiració per a Rusiñol i la vinculació d’aquesta a l’excursionisme, dues aficions que podrà explotar àmpliament a Poblet. Així mateix, es mostra la relació epistolar que manté amb els seus amics artistes i amb el seu germà, que l’assabenten de les exposicions i vida de Barcelona durant la seva falta.
D’entre l’obra que neix de l’experiència de Poblet hi ha un quadre sobresurt per damunt dels altres. Es tracta de
Tombes de Poblet, un oli en què Rusiñol representa les tombes reials del monestir i que va arribar a ser premiat en el seu moment. Així mateix, tots dos artistes en l’època que passen al recinte traven una relació d’amistat amb el guardià del cenobi, el veí de Vimbodí Josep Sumalla, de qui pinten diferents retrats. La campanya de Poblet de 1889, a més d’enfortir la relació amb Casas fins fer-la inestroncable, fa créixer en Rusiñol la seva veneració per les ruïnes així com la seva estima per pintar claustres i jardins tancats.
A les fotos, "Retratan-se", quadre pintat a quatre mans i Retrat de Santiago Rusiñol, obres que es poden veure al Museu de la Vida Rural.