Antoni Tàpies: Catalunya = Llibertat

Aquesta peça, tota ella tipografia, és un graffiti fet present i futur. Anticipador. Colpidor. Cromàtic. Antoni Tàpies, amb un temperament fort, punyent, amb pocs amics dins l'ecosistema dels artistes de la seva generació, ha forjat una llegenda feta art, (in)comprensió i també posicionament polític i coherència. Tàpies és infinit però el seu cos ha finat amb 88 anys. L'obra queda. Aquestes parets de passió i rauxa, de seny, de sang i fetge, de sexe. Art povera català, informalisme. Art pobre en temps de crisi? Art ric, humil, quotidià però d'una cosmogonia críptica per profunda, per no epidèrmica, per antiheroica, per antigrandiloqüent, tot i ser-ne. La bellesa reformulada. Fer de les runes un acte d'exaltació d'allò subtil, poètic i menut. Tot i els formats enormes, desmesurats per exigents i eterns. El vaig conèixer i hi vaig parlar, però no el vaig aprofundir personalment, malgrat que la seva obra em va castigar i encisar ensems. Jo era gran amic d'un seu "rival": Modest Cuixart. Dos grans autors, dos cosins, però diferents rigors i diferents reconeixements. Un homenot Català i Universal. I com versa l'obra "Catalunya = Llibertat", sempre! Ho tenia clar. I com li agradava parafrasejar a Tàpies, tot citant al seu amic Joan Salvat Papasseit: Res no és mesquí.