Tàpies de la "A" a la "Z"

Amb motiu del 86è aniversari d'Antoni Tàpies, l'historiador i crític Xavier Barral va publicar el llibre ABeCeDari TÀPIES (Editorial Base), en què traçaba un particular recorregut per l'univers artístic i humà. El febrer del 2010, al número 124, la revista bonart publicava un article escrit per Conxita Oliver que reproduïm a continuació. El llibre, ABeCeDari TÀPIES, vol difondre l’obra i la personalitat del més important i internacional dels artistes catalans vius. Un volum divulgatiu estructurat en forma d’abecedari, que permet ordenar els continguts de l’obra i de la personalitat de l’artista des de la A d’art fins a la Z de zen per explicar algunes de les premisses fonamentals de la seva creació, com ara l’empremta, la incisió, els signes, els ulls o les xifres, sense deixar de banda els artistes que més ha admirat, com ara Picasso i Miró, i també la importància de la família en la seva vida o les obres literàries que més l’han seduït. Un recorregut profund que permet ordenar algunes idees clau de la seva obra i disposar-les per ordre alfabètic seguint la fascinació que per a l’artista han tingut les lletres i els signes en la seva obra plàstica. Una nova manera d’entendre el món de Tàpies i penetrar-hi, des de la reflexió i l’anàlisi del seu llenguatge, pensament i fonaments creatius. El seu autor ens ofereix els arguments per a la comprensió dels seus plantejaments plàstics, sovint a partir de les paraules de l’artista. Moltes són les entrades interessants, a través de les quals s’estableixen els paràmetres des dels quals Tàpies ha generat la seva actitud i pràctica creativa, com ara la veu mitjó, en la qual es reconstrueix tota la polèmica envers el seu projecte per al MNAC o la de zen, que analitza la influència d’aquesta doctrina oriental que va marcar, ja des dels inicis, un llenguatge que sempre s’ha situat en els estadis superiors del coneixement. El llibre es complementa amb una entrevista de Barral al pintor realitzada la primavera del 2003, amb un pròleg introductori que sintetitza el món artístic i intel·lectual de l’artista, a més d’un epíleg titulat Elements biogràfics, que repassa cronològicament els fets cabdals de la seva trajectòria. Considerat per la crítica un dels creadors contemporanis més universals, Antoni Tàpies continua en plena activitat i és un dels referents actuals. Recentment, i a causa de les dificultats físiques de vista, oïda i cor, aquestes limitacions l’han conduït a reflexionar sobre el dolor físic i el patiment espiritual, i també a continuar tractant el tema de la mort, conceptes entesos com a parts integrants de la vida. Un diàleg del cos a l’espai, de l’home a l’univers en una interrelació d’equilibri. Per ell, l’art com a capacitat transformadora, com a procés d’iniciació, és un mitjà capaç de fer possible el descobriment del coneixement a través de la naturalesa de les coses.