Addaya Centre d'Art, un llogater per a l'art contemporani

Des del 2004, el Centre d'Art Addaya d'Alaró és un aparador d'artistes locals i forans, i un pol creatoiu a la falta de la serralada de Tramuntana. Nadège You i Tomeu Simonet dirigeixen des de fa devers vuit anys Addaya Centre d’Art Contemporani, una galeria d’art situada en una antiga casa restaurada al centre d’Alaró, a una vintena de quilòmetres de Ciutat i a la falda de la serralada de Tramuntana. Des d’aquesta posició geogràfica asseguren que tenen “més inconvenients que avantatges perquè no es pot comparar una ciutat amb un poble (habitants, activitat comercial, turisme), però arriba un moment en què ja no hi penses, treballes i mires endavant. Ens ha costat segurament molt més, però el nostre és un projecte de vida, i teníem clar que volíem obrir a Alaró, aixecar-nos al matí i respirar l’aire de la Tramuntana; la nostra idea no és treballar mirant cap a Palma”. De fet, la galeria s’ha fet un lloc, des dels afores de Mallorca, en el mapa artístic insular i estatal amb la representació d’artistes emergents, la majoria molt joves, que encaixen en la línia eclèctica, oberta i lliure de l’espai. You i Simonet afirmen que estan “atents” i són “sensibles a propostes molt actuals, ja siguin de fotografia, pintura, escultura, vídeo o instal·lació; a l’art que sigui un reflex del seu temps, un art crític”. La seva cartera d’artistes està formada principalment per creadors locals, com ara els pintors Joan Àvila i Toni Barrero i la fotògrafa Arantxa Boyero. Segons els directors del centre, “a Mallorca van sorgint, any rere any, interessants joves artistes, però, per començar, no hi ha ni tan sols una Facultat de Belles Arts, i els que volen estudiar han de sortir a fora, cosa que no ajuda. Així i tot, pensem que sempre pots descobrir nous artistes molt interessants que ben segur s’han contagiat per l’oferta artística i expositiva de l’illa”. A més, però, disposen d’artistes d’arreu de l’Estat. És el cas, per exemple, del dibuixant Eduardo Infante (Girona), la pintora Alba Navas (Sevilla), la fotògrafa i premi Ciutat de Palma Paz Alcoverro (Barcelona) i els artistes multidisciplinaris Robert Ferrer i Martorell (València) i Nauzet Mayor (Canàries), entre d’altres. Però també es dediquen a fer un planter d’artistes que coneixen a través d’un interessant programa de residències, per on han passat, des del 2009, una quinzena d’artistes i una comissària d’art arribats d’arreu del món. Addaya disposa d’un apartament annex independent i d’un taller a la segona planta de la galeria que posen a disposició dels residents. Els artistes, a canvi de la residència, donen una obra, que passa a formar part d’Addaya Col·lecció, que, en aquests moments, està formada per peces de diferents artistes que han anat exposant a la galeria, a més d’una important selecció d’obra gràfica original. En algunes ocasions, el que es desenvolupa durant l’estada es transforma en una exposició, com són els casos de la pròxima mostra que s’hi presentarà: Jo vull aprendre mallorquí, de l’artista taiwanesa resident a Londres Ting Ting Cheng, i Memento Mori, de Paco y Manolo + Sito Mújica, que es va poder visitar fins al novembre. En aquesta línia per donar-se a conèixer més enllà del seu llogaret i descobrir nous projectes, Addaya participa sovint en fires d’art per “establir lligams amb galeries tant espanyoles com estrangeres”. Aquest mes de desembre, per exemple, participaran en la primera edició de Room Art Fair i el mes de febrer tornaran a Just Mad, totes dues a Madrid. A més, organitzen, des de fa cinc anys, Alart, la Nit de l’Art d’Alaró. Es lamenten, però, que, com en el cas de la Nit de l’Art a Palma, “aquests actes que mesclen art i festa tenen sempre bona acollida, però la resta de l’any les galeries i els centres públics continuen pobres en nombre de visitants”. De la mateixa manera que els ha passat a ells, consideren que, “en l’àmbit general, les galeries mallorquines s’han internacionalitzat i han fet un gran esforç per fer arribar arreu del món la proposta expositiva i els artistes representats per cada galeria”. Però puntualitzen que “el que no està tan clar és que les galeries mallorquines haguem sabut o haguem pogut internacionalitzar els artistes mallorquins de les nostres galeries, però aquest és un tema molt complex, que hauria d’anar acompanyat d’un seriós suport públic que no ha existit”. De fet, el cas d’en Miquel Barceló il·lustra a la perfecció aquesta realitat, ja que, com asseguren, “no pensem que Barceló hagi fet augmentar l’interès per l’art mallorquí perquè realment ell s’ha fet conegut internacionalment fora de l’illa, amb galeries que res no tenen a veure amb Mallorca, i la seva presència en galeries mallorquines és i ha estat pràcticament nul·la. En l’aspecte institucional, fins fa pocs anys Barceló no havia estat objecte de cap exposició. És curiós que l’artista mallorquí més internacional i reconegut hagués estat tant de temps oblidat a la seva terra, coses del món de l’art i de la política. Ningú no és profeta a la seva terra”. Mentrestant, entre el Castell d’Alaró i el Puig de s’Alcadena, l’equip d’Addaya continua apostant per l’art més jove i treballa per consolidar la seva posició de referència mar enllà. A la imatge, Addaya. Exposició de Mariana Sarraute.