Quina posició ocupen els artistes en el nostre context social? Quina posició ocupa l'art? Les artistes i comissàries Cabell/Carceller plantegen aquests interrogants a l'exposició
Pressupost: 6 euros. Pràctiques artístiques i precarietat”, una denúncia creativa sobre la precarización de les maneres de fer a el “món de l'art” que tindrà lloc a Kulturhuset (Estocolm) en el marc de la trobada internacional Supermarket Art Fair.
Supermarket Art Fair és una fira internacional d'art, sense finalitats lucratives, creada i gestionada per artistes que exhibeix les últimes tendències en art contemporani. Explicarà aquest any amb més de cinquanta col·lectius artístics d'una vintena de països d'Europa. Del 17 al 19 de febrer, l'espai
Off Limits de Madrid participarà en la trobada amb les propostes de vuit artistes espanyols emergents als quals s'uneixen la col·laboració de sis artistes suecs seleccionats per convocatòria pública.
Malgrat que en gran part de la societat té la idea que l'art i els artistes ocupen un espai econòmicament pròsper, la realitat es molt diferent. Sobre aquest tema les comissàries de l'exposició, Cabell/Carceller, assenyalen “...els qui creiem que l'art segueix avui sent necessari no podem deixar de preguntar-nos per què les institucions culturals eludeixen la producció d'obra i destinen la pràctica totalitat del seu pressupost a la gestió cultural i la conservació del patrimoni. S'intenta mantenir calendaris expositius que permetin que els centres continuïn sent finançats amb diners públics i que a més justifiquin la seva pròpia existència davant possibles votants, però no es faciliten les condicions reals per a la producció o la investigació”.
Jana Leo, Ángela Quadra, Momu & No És, [I.G+I.M], Díaz i Gimeno, Nuria Güell, Daniela Ortiz i Alejandra Valero són els artistes espanyols participants en la mostra que juntament amb els artistes suecs Dorinel Marc, Petra Ober, Pacoco Gil, Maria Lilja, Andrea Hvistendahl i Solveig Lindgren Inderbitzin / Joanna Thede, dialoguen sobre la precarietat en les maneres de fer en els contexts artístics dels seus respectius països. A través d'instal·lacions, videoart i performances ofereixen la seva visió personal sobre les actuals condicions de precarietat del món de l'art a Suècia i Espanya i ens demostren que, com declaren Cabell/Carceller, lluny de trobem davant una situació de crisi creativa, la qual cosa existeix és una situació de crisi pressupostària cronificada que, no obstant això, no paralitza la producció artística ja que “quan es té alguna cosa que dir, pot fer-se amb gairebé res”.
A la imatge, obra de la sueca Maria Lilja.