Del 25 de setembre a l'1 de desembre de 2019, el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid acull l'exposició Más-que-humanas dels artistes Dominique Gonzalez-Foerster i Tomás Saraceno.
La mostra convida l'espectador a plantejar-se qüestions relacionades amb la tecnologia, la intel·ligència artificial, el pensament col·lectiu del món animal o el poder i l'atracció per allò desconegut. Más-que-humanas està comissariada per Stefanie Hessler.
En la il·lusió hologràfica Opera (2016), de Dominique Gonzalez-Foerster, l'artista apareix caracteritzada com la mítica cantant d'òpera Maria Callas i sincronitza el moviment dels llavis amb algunes de les seves àries més famoses de La Traviata de Verdi, Medea de Cherubini o La Gioconda de Ponchielli. Projectada en un espai fosc, la seva figura sembla una presència real, com si fos una aparició fantasmagòrica de la pròpia Callas. L'obra forma part d'una sèrie en la qual l'artista adopta la identitat de personatges famosos morts, com ara les actrius Marilyn Monroe o Sarah Bernhardt. El treball es basa en la història de la fotografia, els inicis del cinema i en tot allò sobrenatural que planteja l'obra com una mena de sessió d'espiritisme.
Per la seva banda, conegut per les seves escultures flotants i les seves instal·lacions interactives, la producció artística de Tomás Saraceno es caracteritza per la seva multidisciplinaritat i la recerca de solucions als problemes
actuals, com ara les noves modalitats de transport aeri que no necessitin combustibles fòssils. Durant la darrera dècada, l'artista ha estat pionero en l'estudi de les teranyines, les complexes estructures de les quals semblen petits universos que superen moltes de les construccions arquitectòniques fetes per l'home.