Amb motiu del 75è. aniversari del seu afusellament, el Museu d’Història de Catalunya acollirà, divendres vinent, un acte en reconeixement a la figura del general Domènec Batet i Mestres, que fou executat per haver-se mantingut fidel a la república després de l’aixecament feixista i com a repressió a la seva trajectòria professional.
L’acte tindrà lloc el 17 de febrer, a les 7 del vespre, i hi intervindran el biògraf del general Batet, Hilari Raguer, i el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Solé i Sabaté.
Domènec Batet i Mestres (Tarragona 1872 – Burgos 1937), militar professional des de la guerra de Cuba, va ser un dels jutges instructors del procés (1922-1923) que es va instruir després del desastre d’Annual, al Marroc (1921), quan era coronel. Poc després de proclamar-se la República (1931) va ser nomenat cap de la IV Divisió Orgànica (Catalunya), en lloc de López Ochoa. Va mostrar-se sempre deferent amb la Generalitat, va donar unes instruccions molt humanes sobre el tracte als soldats, va promoure l’ús del català a les casernes i va prohibir que els militars intervinguessin contra manifestacions de catalanisme. En la repressió de la revolta anarquista de l’Alt Llobregat va actuar amb eficàcia i rapidesa, però sense fer cas de les consignes brutals d’Azaña. Posteriorment, i arran de la insurrecció de Companys el 6 d’octubre de 1934, motivada per l’anul·lació de la llei de contractes de conreu i per l’entrada en el govern de ministres de la CEDA de dubtosa fidelitat a la República, Batet va actuar amb eficàcia i humanitat, i , contra les consignes sanguinàries que des de Madrid donava Franco, amb les mínimes baixes militars i civils. En el moment de la sublevació feixista del 36, Batet es trobava a Burgos, on va ser dels pocs militars que no es van sumar al cop militar. La seva fidelitat a la República i l’animadversió d’un Franco personalment molest amb ell per la instrucció de l’afer africanista, el van portar a ser afusellat.