La segona jornada d'ARCOmadrid arrenca amb l'optimisme de les primeres vendes

La segona jornada a la Fira ARCOmadrid arrenca amb l'optimisme de les primeres vendes i la confiança en una fira que ha trobat en l'austeritat imposada pel context, un punt estable en què aferrar-se. Galeriestes i profesionales coincideixen en destacar la sobrietat i austeritat d'aquesta edició i en assenyalar que aquest fet beneficia a una fira que es posiciona amb fermesa en el contexto internacional. La fira ha deixat d'acollir propostes grandiloqüents i excèntriques que omplien espai a la fira, als diaris i telenoticias. L'essencialitat de les peces escollides es tradueix en una selecció acurada i ferme, un bon nivell artístic que no necessita de focs artificials per donar a parlar.

Moltes són les propostes que abasten des de les avantguardes artístiques fins l'art més actual i artistes emergents que en aquesta edició s'acomoden perfectament a l'espai en un correcta distribució de l'espai, fet el qual sens dubte l'equip d'Urroz n'és responsable.

Menys peces, més sel·leccionades i una fira cada cop més atractiva al col·leccionisme. Durant aquestes dues jornades han passejat per ARCOmadrid directius de museu i fundacions com Manuel Borja-Villel, Laurence Rassel o Llucià Homs.

Per no perdre's algunes de les propostes més interessant avui us proposem cinc parades claus:

1. La galeria parisenca Chantal Crousel torna a ARCOMadrid i dedica el seu espai a l'obra de l'artista Haegue Yang amb la peça creada específicamente per la fira Tower on String. Fancing Madrid.

2. A la secció Focus la insta·lacció Keyhole d'Erwin Olaf per la galeria Espacio Mínimo. Olaf es compromet amb temes d'exclusió social exploran qüestions de classe, racials, creències i hàbits. En aquests treballs investiga la noción de felicitar domèstica, així com l'aspecte repressiu de la cultura sota la bella aparença.

3. Ivorypress participa per primera vegada a la fira. Destaquen les peces de Los Carpinteros i de l'artista xinès Ai Wei Wei amb l'obra Untitled (Wooden Ball), 2010. Amb un objecte de gran simplicitat formal, insinua qüestions més complexes, de caràcter matemàtic i espiritual, lliures a la interpretació de l'espectador.

4. La galeria Palma Dotze presenta dues propostes de caire polític, aspecte que es fa palés en diverses propostes de la fira de manera més destacada que en edicions anteriors. Antoni Miralda, No hay pan para tanto Chorizo i Daniel G. Andújar amb A vuelo de pájaro, en són un exemple.

5. La galeria ADN més enllà de la polèmica escultura de Franco congelat podem descobrir el treball de l'artista cubà, Adrián Melis, que a través d'un enfocament pertinent, ofereix una reflexiòn sobre les condicions de treball i les actituds dels empleats estatals en la Cuba comunista.

A les imatges, a dalt "No hay pan para tanto Chorizo" de Miralda. A sota, el príncep Felip inaugurant aquest matí la fira; David G. Torres, director de A*DESK i col·laborador de "bonart" davant l'estand de la nostra revista; "Keyhole" d'Erwin Olaf per la galeria Espacio Mínimo i estand d'Ivorypress.